dimecres, 22 de desembre de 2010

La gran cita, el estreno del 15 Circ d’Hivern.

El Ateneu9b se llenó de un público, intergeneracional y variopinto, que demuestra la composición de sus amigos, socios, vecinos y creadores. Todos no quisieron perderse esta nueva aventura creativa y circense.
Destacar la compañía de los músicos de la Escuela de Blues, que estuvieron sonando tanto en el inicio como después de la función.
Un espectáculo tremendamente equilibrado, tanto en los aspectos técnicos, como en los artísticos. Y en donde el sello del Ateneu9b se podía encontrar entre los componentes de la compañía.
Alguien llego a compararlo como al juego del Barça, un tiqui- taca constante, desde el inicio hasta el final con un ritmo fluido. La música electrónica (dicen) acompaña con discreción, pero a veces sube de intensidad y te recuerda que también está presente, y se agradece.
Todo ello sobre un escenario despejado y sencillo, una cuerda, unas mazas, un aro, unas tablas utilizadas a modo de asiento y poca cosa más. Es todo lo que necesitan para enganchar a un público que poco a poco va adquiriendo cultura circense y sabe reconocer un buen espectáculo de circo.
Luska.

15 circ d'hivern

Para comenzar esta noche tan especial para el ateneu9b, Borja Gonzalez nos ofrece una maravillosa demostracion de esta técnica de dibujar con arena, y acompañado de música en directo consiguieron crear un momento muy emotivo.

divendres, 10 de desembre de 2010

Activos y Colaboradores

Me gustaría que estas reflexiones sirvieran para enriquecer el debate abierto en el Ateneu9b y en la elaboración del plan estratégico a seguir en los próximos años, en concreto después de las obras cuando se vuelva a ocupar el edificio.

La participación en el proyecto es sin duda uno de los elementos estratégicos a desarrollar. El debate intercultural, independiente e intergeneracional, entre otros, ha de estar presente en un lugar como el Ateneu9b.


Más concretamente me refiero a los últimos cambios habidos en los estatutos del Bidó, aprobados en la última asamblea del Ateneu9b. El cambio significativo es la redefinición del concepto de socio. Una figura abierta a todas aquellas personas que manifiesten querer estar vinculadas al proyecto.


Con la voluntad de querer ampliar el concepto de participación, en lo que se puede llamar una "asociación abierta", abrimos un espacio en donde la figura del socio queda algo indeterminada o poco definida. Se clasifica en: socios activos o colaboradores, diferentes figuras. Está bien en el sentido de intentar abrir la participación lo máximo posible, pero a mi entender debilita la definición del proyecto y los vínculos de compromiso. Se abre un proceso en donde se deberá confeccionar una nueva lista de socios para determinar la tipología de los mismos, revisando periódicamente la voluntad de seguir perteneciendo a la asociación, ya que al parecer no se utilizará la opción clásica de cobrar una cuota (sea cual sea).
En toda estructura social, y la asociación es una de ellas, es importante definir de forma sencilla el papel que ocupa cada uno en dicho lugar. La figura del socio se puede equiparar a la de ciudadano en una republica, una figura en donde TODOS nos reconocemos como iguales.

Estamos en una época donde, unos más que otros, utilizan el concepto reinventar, o redefinir. Sin cerrarme a los cambios, yo soy del parecer de consolidar aquellas herramientas ( y la asociación es una de ellas) que nos han permitido avanzar y conseguir algunos derechos.
Para acabar, tengo una duda, no sé si soy socio activo o colaborador, o las dos cosas. Pero una cosa tengo clara el Ateneu9b sigue siendo un espacio de ILUSIONES COMPARTIDAS i per molts anys.
Salut i Circ. Luis Gonzalez Ballarin

dilluns, 8 de novembre de 2010

Asociacion y Democracia


Con la voluntat de dar importancia al hecho asociativo, se puede determinar que hablar de asociacion y democracia, es hablar de pasar de lo pequeño a lo grande en nuestro sistema.
Si el individuo se encuentra cada vez más aislado en nuestra sociedad, en el momento que se asocia, comienza a formar parte del nucleo fundamental en el sistema democratico y empieza a desarrollar su capacidad de socializarse, participando de la cultura de la responsabilidad y el compromiso individual y colectivo.
La conciencia de "lo publico" entra en crisis cuando se abusa de la democracia delegativa, anulandose el caracter de la ciudadania activa.
Otro virus a combatir en nuestra sociedad es la excesiva tecnocracia en la politica y en la esfera de "lo publico". Haciendo de ello un mundo muy complejo que tendemos a dejar en manos de los politicos profesionales. Estos generan conjuntamente con los medios de comunicacion la necesidad constante de "novedades", difundiendo noticias continuamente, sin momentos para la reflexión.
El asociacionismo esta en peligro de extinción, con el ejecicio de la participación en todas sus modalidades, podemos contrarestar la excesiva individualizacion de la sociedad.
Pues eso, animaros y acudir a la proxima asamblea del Bido el proximo 27 de noviembre en el Ateneu Popular de 9 Barris.
Luis Gonzalez Ballarin.

dimarts, 26 d’octubre de 2010

combinat42

dilluns, 25 d’octubre de 2010

dimarts, 5 d’octubre de 2010

EDUCANT DES DE I PER A PERSONES LLIURES

A molts textos el concepte de educació per a la ciutadania està elaborat a partir de la definició de diferents estratègies que permetin l’adquisició de coneixements, habilitats, i valors als “ciutadans–educands” que formen part d’una comunitat més o menys extensa, provocant un sentiment de pertinença al col•lectiu i una implicació activa en la comunitat. Aquest concepte, generalment, ha estat lligat a l’educació formal i a les politiques públiques impulsades des de l’administració.
Al afegir el concepte “des de” i per tant al posar el focus al lloc des d’on es plantegen aquestes estratègies, es visualitza un espai més enllà de l’administració on es posen en valor les accions d’educació popular i les diferents propostes que es generen des de la pròpia comunitat per tal de cobrir les necessitats educatives que detecten.
Tradicionalment s’ha definit com a propi de l’espai escolar la transmissió de determinats coneixements, habilitats o el que ara li diuen capacitats; i com a propi de l’àmbit de l’educació no formal, i concretament dels Centres Socioculturals ha estat el valor intrínsec de la formació com a eina transformadora.
Són dos realitats que cada vegada estan tendint més ponts i que en alguns moments es troben, altres es repelen i altres es complementen. Moltes vegades l’educació formal mira de trobar solucions als processos d’ensenyament – aprenentatge a la comunitat i als seus projectes de educació no formal. El programa Èxit del Consorci d’Educació de Barcelona o a els projectes educatius a Instituts de A Coruña amb la Fundació Radio ECCA són clars exemples.
Victor J.Ventosa defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant d’unes relacions professor - alumne rígides i molt normativitzades a altres més flexibles i personalitzades, d’un procés formatiu orientat al resultat a uns altres més enfocats als processos, de sistemes de treball i organitzatius burocratitzats a altres basats en el treball en grup i creatiu, des d’uns espais tancats i separats de l’entorn a altres oberts i amb interacció amb el medi, des d’un temps formatius limitats a l’ infància i la joventut a altres d’aprenentatge permanent, durant tota la vida. És a dir des d’uns recursos i mètodes tradicionals de caràcter formal i predominantment receptius associats a una comunicació unidireccional a altres no formals i actius basats en una comunicació bidireccional, horitzontal i en xarxa.
En aquest, suposat nou paradigma educatiu, els Centres Socioculturals, són eines necessàries per la comunitat per tal d’organitzar-se i actuar com a protagonistes de la seva realitat, compartint un punt de partida i un destí comú. La comunitat és educadora i educand i cada vegada té més consciència d’aquest fet. Els Centres Socioculturals definits com espais de trobada, de creació social i cultural són clarament espais de “d’educació en, des del i per el temps de lleure”. Però on l’educació en, per i des del temps de lleure, tal com planteja Pablo Waichman , no és un temps desocupat o alliberat d’obligacions si no un temps de llibertat per la llibertat com a transformació de la persona generant protagonisme i autonomia.
La pràctica quotidiana dels Centres Socioculturals amb una presència important de la comunitat en els seus espais de decisió o en aquells que en la seva totalitat són gestionats per la pròpia comunitat ens dona una riquesa d’elements increïbles per tal d’analitzar aquest conceptes. Llocs intergeneracionals creats de manera col•lectiva, amb una proposta d’aprenentatge al llarg de la vida creada per els seus propis educands. Per tant un lloc on el rol d’educador - educand va variant de manera continua o els dos es mantenen alhora en tot moment. On totes les accions estan carregades de contingut pedagògic, on s’aprèn i s’ensenya en cada moment. Tal com planteja Paulo Freire :“Tots nosaltres sabem alguna cosa. Tots nosaltres ignorem alguna cosa. Per aquest motiu aprenem sempre”.
La tradició històrica dels Centres Socioculturals a Catalunya ha estat vinculada a la comunitat amb una intencionalitat educativa que pretén la transformació de la persona i els seu entorn des de la implicació voluntària de la comunitat que el forma. Confirmant que la línea pedagògica d’aquests Centres van més enllà del consum cultural i de l’usuari consumidor entès com a client. El que busquen prioritàriament és el protagonisme i implicació de la persona. Podem definir aquest Centres com a Escoles de Participació o d’espais educatius des de i per a la ciutadania. Així que podem plantejar, tal com feien les escoles racionalistes durant la primera part del segle XX, l’educació com a problema polític . Estic parlant de l’educació com a eina de transformació social.

El pedagog indi Krishnamurti planteja que “tot acte d’un individu afecta als demés, perquè “ser és ser en relació” . Les persones a nivell individual formant part d’una comunitat intenten generar de manera col•lectiva el discurs i l’acció pedagògica que permeti generar les eines necessàries per tal de convertir-se en PERSONES LLIURES.
HI vull utilitzar aquest concepte amb majúscules conscientment, donant sentit a les paraules del sociòleg Bauman quan diu,que en un món regit per el principi de plaer quasi sense lligadures, reintroduir l’ètica és una necessitat imperiosa. Poblar el món amb persones que s’interessen per els de més no figura en el mapa de la utopia consumista. Aquesta carrera cap a la satisfacció personal provoca una desafecció per els afers públics i socials, de manera que l’espai privat es conquesta desnonanrt a altres éssers humans i en especial a la classe de persones que s’interessa per altres o que poden necessitar l’atenció d’altres.
Per tant parlo de PERSONES LLIURES, d’aquelles que es situen com a éssers protagonistes capaces d’analitzar la seva realitat i incidir per tal de transforma-la deixant de banda qualsevol dogma. De persones que agafen el seu destí i l’intenten transformar de manera col•lectiva. Parlo de ciutadans/es, amb el concepte de persona que assumeix drets i deures amb compromís en la seva comunitat independent d’un DNI o una pertinença a una nacionalitat.
Jean Claude Michéa, defineix l’ intel•ligència crítica com l’aptitud fonamental de la persona per a comprendre a un temps el mon que l’ha tocat viure i partir de quines condicions la rebel•lió contra aquest mon es converteix en una necessitat moral.
Per tant no estic parlant d’una ciutadania definida a partir del perfil consumista o clientelista, de la persona com a ésser consumidor exigent que aprèn els mètodes per a rebelar-se per aconseguir el millor preu o la millor qualitat en el producte presentat si no com a persones capaces de trobar i crear espais dignes per a l’ésser humà.
Tal com diu Leonel Moura , no hi ha humanitat sense comunitat. Amb les generacions més joves és bàsic trencar el sentiment de no pertinença. S’han de trobar espais comuns, ja que el no formar part de res designa el fi de la vida abans de començar aquesta verdaderament. I és en aquets espai on els Centres Socioculturals estan jugant un paper, que encara hauria de ser més important, encaminant-se cap un espai d’inclusió i d’humanització trencant així amb el consum de falses necessitats i urgències il•lusòries consumistes. Els Centres Socioculturals com a espais intrageneracionals on la joventut torna a ser un espai de la vida i fuig del prototip de tipus mercantil que pretén donar-li sentit omplint-la de productes i consums específics.
Generar espais gestionats per la comunitat i per tant també per els joves fa que es treballin totes les capacitats per desenvolupar-se adequadament al seu entorn, com a PERSONES LLIURES i compromeses amb la realitat que viuen. La no existència d’espais comunitaris és EXCLUSIÓ. Dit d’altra manera no tenir espais de relació de construcció col•lectiva ens aliena.

En paraules de John Macmuray la base de la relació entre les persones és la comunicació i la mutualitat del treball cooperatiu desinteressat és el que defineix la persona, és el que la fa lliure. Per tant se és lliure en quant es creix com a persones en relació positiva amb altres. Per tant des dels Centres Socioculturals el suport mutu en l’elaboració de propostes pedagògiques es converteix en eina de desenvolupament i treball comunitari.
Per tant als Centres Socioculturals és bàsica la presència activa de la seva comunitat més propera en la creació i impuls d’espais que reflexionin i actuïn en relació a les línies educatives que porten a terme. D’una manera sintètica, aquests espais han d’estar creats per persones que formin part o estiguin interessades en el Centre Sociocultural com a eina, que de manera voluntària sumin els seus coneixements i praxis. Aquest espai ha de ser heterogeni amb diferents perfils i rols que representin el ventall ampli de la realitat de persones del Centre. Aquests aventurers i aventures de l’educació han de poder definir els valors en els que volen treballar i els que volen transmetre, els objectius pedagògics del centre, els projectes i activitats que porten a terme per tal d’acomplir-los i un seguiment continu que els permeti fer propostes de millora. Alhora han d’estar coordinats amb la resta d’espais del Centre Sociocultural i difondre la seva tasca i els seus resultat per tal d’informar, transmetre i implicar a més persones en la seva acció transformadora.
Aquesta és una tasca necessària als Centres Socioculturals per al desenvolupament d’una societat participativa, autònoma, independent i crítica. Formada per PERSONES LLIURES capaces de fer evolucionar el seu entorn a partir de la seva pròpia formació.


Antonio Alcántara Alcántara

dimecres, 8 de setembre de 2010



Entrevista al Sr. Toni Llotge


Coordinador del projecte de l'Ateneu Popular 9Barris.

"Per a la transformació social: acció, lluita i diversió"

En aquest butlletí entrevistem al Sr. Toni Llotge, coordinador del projecte de l'Ateneu Popular 9Barris. L'Ateneu és un projecte que porta anys en marxa, concretament més de 30. Neix en un moment en que Barcelona estava en plena efervescència associativa i de reivindicació, als anys 70, on a partir d'una reivindicació en contra d'una planta asfàltica instal·lada a Nou Barris es reivindica un espai cultural: un Ateneu.

Des del primer moment l'espai que s'aconsegueix és gestionat per un grup de veïns i veïnes del barri. Així és crea un centre cultural autogestionat i co-finançat entre recursos públics i els propis que genera el projecte, doncs sempre han entès que la cultura, com a be públic que és ha d'estar recolzada àmpliament per l’Administració. Després de molt temps de negociacions s'aconsegueix l'equipament que avui és l'Ateneu Popular, de titularitat municipal i gestionat per una entitat independent –Bidó de Nou Barris- que representa el projecte col·lectiu.

[+] veure més


Quines eines utilitzen per fomentar la participació ciutadana i la implicació de les persones en un projecte com és l'Ateneu?

La participació i l’autogestió, és un tema present en tots els processos que es generen aquí: els preus populars, com es fa la formació, quines activitats es programen, el pressupost participat, etc. Les activitats es generen a partir de comissions obertes de treball formades per voluntaris/es. A partir d'aquí es generen propostes d'activitats.

Treballem amb tres línies d’acció transversals. La primera és la programació cultural continuada, de tot l'any, la qual és molt variada (teatre, música, circ, dansa, iniciatives concretes en funció de les propostes que rebem, dinamització del territori, etc.). La segona és la formació i el circ social, (la utilització del circ com a eina pedagògica a partir de l'escola infantil i juvenil de l’Ateneu, els tallers a escoles i instituts, el treball conjunt amb les entitats de lleure, etc.). La tercera pota és la producció d'espectacles propis de circ: produïm a l'any 4 espectacles que van a circuits d'exposició, entre els que destaca el Circ d'Hivern, una aposta molt consolidada a la ciutat de Barcelona.


L'aposta pel circ és clara des dels inicis, però, per què el circ?

Quan s'ocupa l'espai, s'apropa el circ mig per casualitat, doncs hi ha molta gent jove que feia circ al carrer. L'Ateneu esdevé un pol d'atracció d'aquestes propostes on s'ajunta molt jovent que volia fer activitats. Cal pensar que als anys setanta Barcelona estava en plena efervescència cultural, és quan apareixen companyies com la Fura dels Baus, Comediants i tantes d’altres.

Van sorgint, a partir d'aquí, petits espectacles, propostes molt originals i l'Ateneu va adequant espais per poder assajar i desenvolupar aquestes activitats. La demanda d'activitat de carrer era molt important, sobretot de cara a Festes Majors i l’animació de carrer.

El circ-teatre, barrejat amb disciplines de dansa i música i configurant propostes parateatrals, va agafant força per si mateix. A nivell europeu la porta d'entrada del circ al país és l'Ateneu: per espais, ubicació, zona on poder aparcar les caravanes de circs itinerants, etc. El nou teatre dona un nou impuls al projecte i permet assajar espectacles de molta qualitat.

Amb clara voluntat d'intervenció social impulsem el circ social, molt estes a Europa, en part per la influència del Circ du Soleil, que té una branca de circ social anomenada Circ du Monde.


L'Ateneu és un pol d'atracció de cara a l'exterior, però quines sinergies crea l'Ateneu a nivell de barri?

La ubicació de l'Ateneu a Nou Barris ha marcat, sens dubte, l'evolució del territori proper. Si l'espai desaparegués o no hagués nascut el barri hagués estat d'una altra manera. S'ha influït molt, per exemple, en les entitats properes amb els conceptes culturals, dotant-les d'un discurs cultural molt ric, doncs han pogut exhibir-la, veure propostes culturals. Hem apropat al territori activitats culturals de qualitat, fet que facilita que sorgeixin més propostes de qualitat.

En el barri han nascut iniciatives interesants com el Festival de curtmetratges "Solo para Cortos"; l'Escola de Blues i el Festival de Blues de Barcelona; la "Cultura va de festa"; les colles de diables; la recuperació de festes populars com el Carnestoltes i la nit d'ànimes, i moltes d’altres.

També som un espai on les entitats poden fer les seves activitats, moltes escoles del Districte fan els festivals de final de curs o funcions durant el curs... L'Ateneu també fa d'altaveu de les reivindicacions comunitàries, que és d'on parteix tot el projecte sociocultural. Si l'Ateneu no tingués el suport de les entitats –o Bidó de Nou Barris no les representés - no existiria. L'Ateneu és una proposta col·lectiva de tot Nou Barris.


Com s'imagina l'Ateneu d'aquí a 10 o 15 anys?

Fa més de 30 anys que estem aquí i sempre hem tingut el mateix repte: el relleu generacional. Ens cal adaptar el projecte als nous temps sense oblidar els orígens, que bàsicament són la cultura com a bé públic, l'autogestió, la llibertat per fer, la inclusió, la responsabilitat i la serietat en la gestió.

Concretament, espero que continuïn existint propostes socioculturals de qualitat; sempre amb la frescor que ha caracteritzat a l'Ateneu, amb esperit crític i innovador. No ens cal créixer més, estem bé com estem: tenim un espai consolidat que ens permet tirar endavant el projecte Ateneu. No podem perdre la voluntat de fomentar l'accés a propostes de qualitat a tothom que ho desitgi: gratuïtament o pagant poc, tothom pot gaudir molt.

A curt termini haurem de fer front a situacions on es poden produir més conflictes socials, ja que actualment hi ha uns nivells elevats d'atur i molta gent jove desorientada producte d'una situació econòmica duríssima. En aquest sentit hem de lluitar per tal que no es rebaixin els ajuts econòmics que rep l'Ateneu, doncs el nostre projecte permet matissar els conflictes socials i generar cohesió social.


Com de ben segur sabrà, l'Ateneu forma part de la Xarxa de Cultura per la Inclusió social de l'Acord Ciutadà. Com creu que a través de la cultura es pot millora la inclusió social?

Cada vegada més la cultura no es pot entendre com un fet aïllat de la societat. En tant que bé públic la cultura ha de propiciar inclusió social. Avui hi ha moltes propostes en aquest sentit. Que l'Ateneu es relacioni amb entitats com el Mercat de les Flors o el Teatre Nacional gràcies a la xarxa és un primer pas per sumar entre totes les entitats culturals i poder treballar per fomentar la inclusió. Les possibilitats són moltes.

La cultura està lligada al desenvolupament comunitari. Per nosaltres la inclusió és un concepte ampli, no ens dediquem a fomentar la inclusió social d'un determinat col·lectiu de població. El Circ Social és un projecte genèric, que a partir de la utilització d’un fet cultural com és el circ permet facilitar dinàmiques d'inclusió a les escoles, als instituts, als barris. Es generen processos perquè infants i joves es vinculin en positiu en el seus espais de relació social.

Sens dubte la cultura és un instrument per facilitar i propiciar propostes col·lectives i una manera d'apropar-les a llocs on la cultura és difícil que arribi.


Quines creus que són les claus per tal que els veïns i veïnes no rebutgin determinats equipaments per motiu d'horaris, tipus d'activitat o col·lectius amb els que es relacionen?

Aquí mai hem tingut conflicte, i això que hem fet mogudes fortes. Tenim la sort que vam néixer junts: l’Ateneu surt del barri, no ha estat un equipament imposat.

La clau és ser seriós, no enganyar la gent, explicar i informar la ciutadania entorn les activitats que es realitzen i els motius que les generen, que sàpiguen els horaris. És també important que hi hagi una estructura que es responsabilitzi dels actes, atenent qualsevol demanda o qualsevol problema que es pugui generar de forma ràpida i atenta. En aquest sentit, és interessant que els veïns i veïnes puguin visitar l'espai.

També és fonamental que entenguin que allò que es fa és una necessitat, que té una finalitat per a la comunitat, que no fer-ho seria pitjor. D'aquesta manera la gent es fa seu l'equipament i hi simpatitza. On hi ha conflicte és perquè els veïns no veuen el servei o equipament com a seu, entenent que allò no es per ells.


I per finalitzar, una frase o missatge positiu que vulgui compartir amb la resta d'entitats de l'Acord?

Nosaltres tenim sempre un missatge positiu que resumim amb la frase "Acció, lluita i diversió". Entenem que l'acció cultural és bàsica i que la lluita és inherent per poder transformar, per poder canviar coses amb un punt d'inconformisme. I mentre es fa aquesta transformació social a través de l'acció cal gaudir, passar-ho bé, poder crear sinergies. Aquests tres paràmetres resumeixen molt bé el sentit de l'Ateneu Popular de 9 Barris.

dilluns, 6 de setembre de 2010

Manifest promogut per treballadors i treballadores de la CULTURA: MANIFEST PROMOGUT PER TREBALLADORS I TREBALLADORES...

Manifest promogut per treballadors i treballadores de la CULTURA: MANIFEST PROMOGUT PER TREBALLADORS I TREBALLADORES...: "Els sindicats CCOO i UGT han convocat una jornada de vaga general per al dia 29 de setembre en protesta per les retallades socials i per la ..."

dimarts, 15 de juny de 2010

dilluns, 19 d’abril de 2010

Combinat de circ 41-

video Amb: Volaquivol (quadrant aeri), Fernando Rebote (malabars amb pilotes de rebot), Daraomai (acrobacia), Cie Pioka (malabars amb barres). Direccio artistica JORDI ASPA. Luska.

100 anys amb Django Reinhardt

video Luska

Dones i resistencia al feixisme.

videoEn aquest dies, que per diverses raons, el tema de la memoria historica esta tan present. La presencia de la Neus Catala a l'ateneu ha sigut un autentic plaer, gracies Neus. Luska.

XVII Trobada de Monociclistes

videoLuska-

dimarts, 6 d’abril de 2010

Moviments socials davant el model únic de Barcelona


El passat 27 de març es va fer a l’ateneu 9b una xerrada debat al voltant dels moviments socials davant el model únic de Barcelona.
Van participar en Jordi Borja, Ivan Miro, Guillem Gabarnet i Carlos Izquierdo. Entre tots van posar sobre la taula les mancances de las politiques municipals i les alternatives necessàries.


Luska. video

dimecres, 31 de març de 2010

Cultura Popular a dojo.

videoAra que estan reunits tots els ministres de cultura de la comunitat europea parlant de la industria cultural, trobo interessant visualitzar aquest vídeo de la clausura del XXIII festival de folk internacional, al Centre Arteça Tradinosaurius (com ho deia el Celio) de la vila de Gracia.
Una celebració en la que no va faltar de res, bastons, castells, gralles, diables, jotes, reivindicacions, rondalles i ball, molt ball.
El debat de la cybercultura, dels drets d’autor i del mercat cultural, ho deixem per un altre dia.
Luska

dilluns, 22 de març de 2010

sólo para cortos

Unos cortos del sexto Festival Internacional de cortometrajes de tematica social en Nou Barris


video

7º Festival de Sopas 2010

El Festival de Sopas del Mundo Mundial lo organiza la Xarxa 9 Barris Acull y la Xarxa d'intercanvi de Coneixements.

La Xarxa 9 Barris Acull a la que pertenece l'Ateneu Popular 9 Barris, esta integrada por más de 60 entidades de todo tipo (AAVV, entidades culturales, deportivas, parroquiales y de voluntarios) trabaja por fomentar la convivencia y por facilitar la inclusión en nuestros barrios de nuevos vecinos www.9bacull.org . La Xarxa d'intercanvi de Coneixements, es basa en la reciprocidad: aprender y enseñar sin dinero de por medio www.xic9barris.ca.cx

video

dimarts, 16 de març de 2010

Trobada a la Serra d'Almos

video

Mes de 25 anys es el temps que es mante la relacio entre entre la Serra d’Almos i l’Ateneu9b, i aquest any la trobada anual ha tingut un component solidari especial.
Al poble i la Ribera, així com les comarques veïnes de la zona estan ben preocupades per la possible implantació del “cementiri nuclear" al poble d’Asco. Un territori massa castigat per les petroquímiques i les central nuclear.
Que ningú s’enganyi tenir a prop de casa una concentració tant gran de plutoni enriquit, no es plat de gust.
NO AL CEMENTIRI NUCLEAR

dissabte, 13 de febrer de 2010

dilluns, 8 de febrer de 2010

Entrenyable Boni

Aquesta vegada Boni s’atreveix a presentar en escena un monòleg circense .
Tot sol damunt del escenari, bé, tot sol no, acompanyat del seu “alter ego” i entre bastidors, fa un repàs reflexiu, emocional i simpatic de la seva carrera i de les seves vivències abans de sortir a escena.
Boni, no deixis de llançar les maces mes amunt.
video Luska.

diumenge, 31 de gener de 2010

diumenge, 24 de gener de 2010

Llibertat Amadeu Casellas

videoL'Amadeu Casellas ha ha estat recentment 99 dies en vaga de fam i cap mitjà de comunicacio s'ha fet ressó d'aquesta noticia. Si els mitjans callen parlen les persones. Cuando se oye gritar libertad, mejor prestar atención, mejor escuchar, descubriras las injusticias de la justicia. Sino, como se entiende que el Millet no haya pisado la carcel, y al paso que vamos, no la pise. Luska.

dissabte, 23 de gener de 2010

Cante templado

La actuación del cantante "Salaito" abre una nueva etapa entre el taller de musics y el Bido de 9 barris. Ambas entidades acaban de firmar un convenio de colaboración con el que pretenden consolidar la programacion de creadores musicales.

El cante templado y pausado de "Salaito" acompañado de la excelente guitarra de Juan Ramon Caro, hicieron disfrutarde una velada de Buen Cante Flamenco.

Luska.


video

dissabte, 9 de gener de 2010

Compromis Literari

Manel Ladrón es la persona que amb voluntat i compromís ha aconseguit que la literatura, la poesia i la interpretació, estigui present a l’activitat de l’Ateneu 9b. Actualment continua col•laborant en el consell de redacció de la revista i amb aquest blog penjant les seves poesies carregades de compromís literari. Gracies Manel.
video Luska.