dimecres, 8 de setembre de 2010



Entrevista al Sr. Toni Llotge


Coordinador del projecte de l'Ateneu Popular 9Barris.

"Per a la transformació social: acció, lluita i diversió"

En aquest butlletí entrevistem al Sr. Toni Llotge, coordinador del projecte de l'Ateneu Popular 9Barris. L'Ateneu és un projecte que porta anys en marxa, concretament més de 30. Neix en un moment en que Barcelona estava en plena efervescència associativa i de reivindicació, als anys 70, on a partir d'una reivindicació en contra d'una planta asfàltica instal·lada a Nou Barris es reivindica un espai cultural: un Ateneu.

Des del primer moment l'espai que s'aconsegueix és gestionat per un grup de veïns i veïnes del barri. Així és crea un centre cultural autogestionat i co-finançat entre recursos públics i els propis que genera el projecte, doncs sempre han entès que la cultura, com a be públic que és ha d'estar recolzada àmpliament per l’Administració. Després de molt temps de negociacions s'aconsegueix l'equipament que avui és l'Ateneu Popular, de titularitat municipal i gestionat per una entitat independent –Bidó de Nou Barris- que representa el projecte col·lectiu.

[+] veure més


Quines eines utilitzen per fomentar la participació ciutadana i la implicació de les persones en un projecte com és l'Ateneu?

La participació i l’autogestió, és un tema present en tots els processos que es generen aquí: els preus populars, com es fa la formació, quines activitats es programen, el pressupost participat, etc. Les activitats es generen a partir de comissions obertes de treball formades per voluntaris/es. A partir d'aquí es generen propostes d'activitats.

Treballem amb tres línies d’acció transversals. La primera és la programació cultural continuada, de tot l'any, la qual és molt variada (teatre, música, circ, dansa, iniciatives concretes en funció de les propostes que rebem, dinamització del territori, etc.). La segona és la formació i el circ social, (la utilització del circ com a eina pedagògica a partir de l'escola infantil i juvenil de l’Ateneu, els tallers a escoles i instituts, el treball conjunt amb les entitats de lleure, etc.). La tercera pota és la producció d'espectacles propis de circ: produïm a l'any 4 espectacles que van a circuits d'exposició, entre els que destaca el Circ d'Hivern, una aposta molt consolidada a la ciutat de Barcelona.


L'aposta pel circ és clara des dels inicis, però, per què el circ?

Quan s'ocupa l'espai, s'apropa el circ mig per casualitat, doncs hi ha molta gent jove que feia circ al carrer. L'Ateneu esdevé un pol d'atracció d'aquestes propostes on s'ajunta molt jovent que volia fer activitats. Cal pensar que als anys setanta Barcelona estava en plena efervescència cultural, és quan apareixen companyies com la Fura dels Baus, Comediants i tantes d’altres.

Van sorgint, a partir d'aquí, petits espectacles, propostes molt originals i l'Ateneu va adequant espais per poder assajar i desenvolupar aquestes activitats. La demanda d'activitat de carrer era molt important, sobretot de cara a Festes Majors i l’animació de carrer.

El circ-teatre, barrejat amb disciplines de dansa i música i configurant propostes parateatrals, va agafant força per si mateix. A nivell europeu la porta d'entrada del circ al país és l'Ateneu: per espais, ubicació, zona on poder aparcar les caravanes de circs itinerants, etc. El nou teatre dona un nou impuls al projecte i permet assajar espectacles de molta qualitat.

Amb clara voluntat d'intervenció social impulsem el circ social, molt estes a Europa, en part per la influència del Circ du Soleil, que té una branca de circ social anomenada Circ du Monde.


L'Ateneu és un pol d'atracció de cara a l'exterior, però quines sinergies crea l'Ateneu a nivell de barri?

La ubicació de l'Ateneu a Nou Barris ha marcat, sens dubte, l'evolució del territori proper. Si l'espai desaparegués o no hagués nascut el barri hagués estat d'una altra manera. S'ha influït molt, per exemple, en les entitats properes amb els conceptes culturals, dotant-les d'un discurs cultural molt ric, doncs han pogut exhibir-la, veure propostes culturals. Hem apropat al territori activitats culturals de qualitat, fet que facilita que sorgeixin més propostes de qualitat.

En el barri han nascut iniciatives interesants com el Festival de curtmetratges "Solo para Cortos"; l'Escola de Blues i el Festival de Blues de Barcelona; la "Cultura va de festa"; les colles de diables; la recuperació de festes populars com el Carnestoltes i la nit d'ànimes, i moltes d’altres.

També som un espai on les entitats poden fer les seves activitats, moltes escoles del Districte fan els festivals de final de curs o funcions durant el curs... L'Ateneu també fa d'altaveu de les reivindicacions comunitàries, que és d'on parteix tot el projecte sociocultural. Si l'Ateneu no tingués el suport de les entitats –o Bidó de Nou Barris no les representés - no existiria. L'Ateneu és una proposta col·lectiva de tot Nou Barris.


Com s'imagina l'Ateneu d'aquí a 10 o 15 anys?

Fa més de 30 anys que estem aquí i sempre hem tingut el mateix repte: el relleu generacional. Ens cal adaptar el projecte als nous temps sense oblidar els orígens, que bàsicament són la cultura com a bé públic, l'autogestió, la llibertat per fer, la inclusió, la responsabilitat i la serietat en la gestió.

Concretament, espero que continuïn existint propostes socioculturals de qualitat; sempre amb la frescor que ha caracteritzat a l'Ateneu, amb esperit crític i innovador. No ens cal créixer més, estem bé com estem: tenim un espai consolidat que ens permet tirar endavant el projecte Ateneu. No podem perdre la voluntat de fomentar l'accés a propostes de qualitat a tothom que ho desitgi: gratuïtament o pagant poc, tothom pot gaudir molt.

A curt termini haurem de fer front a situacions on es poden produir més conflictes socials, ja que actualment hi ha uns nivells elevats d'atur i molta gent jove desorientada producte d'una situació econòmica duríssima. En aquest sentit hem de lluitar per tal que no es rebaixin els ajuts econòmics que rep l'Ateneu, doncs el nostre projecte permet matissar els conflictes socials i generar cohesió social.


Com de ben segur sabrà, l'Ateneu forma part de la Xarxa de Cultura per la Inclusió social de l'Acord Ciutadà. Com creu que a través de la cultura es pot millora la inclusió social?

Cada vegada més la cultura no es pot entendre com un fet aïllat de la societat. En tant que bé públic la cultura ha de propiciar inclusió social. Avui hi ha moltes propostes en aquest sentit. Que l'Ateneu es relacioni amb entitats com el Mercat de les Flors o el Teatre Nacional gràcies a la xarxa és un primer pas per sumar entre totes les entitats culturals i poder treballar per fomentar la inclusió. Les possibilitats són moltes.

La cultura està lligada al desenvolupament comunitari. Per nosaltres la inclusió és un concepte ampli, no ens dediquem a fomentar la inclusió social d'un determinat col·lectiu de població. El Circ Social és un projecte genèric, que a partir de la utilització d’un fet cultural com és el circ permet facilitar dinàmiques d'inclusió a les escoles, als instituts, als barris. Es generen processos perquè infants i joves es vinculin en positiu en el seus espais de relació social.

Sens dubte la cultura és un instrument per facilitar i propiciar propostes col·lectives i una manera d'apropar-les a llocs on la cultura és difícil que arribi.


Quines creus que són les claus per tal que els veïns i veïnes no rebutgin determinats equipaments per motiu d'horaris, tipus d'activitat o col·lectius amb els que es relacionen?

Aquí mai hem tingut conflicte, i això que hem fet mogudes fortes. Tenim la sort que vam néixer junts: l’Ateneu surt del barri, no ha estat un equipament imposat.

La clau és ser seriós, no enganyar la gent, explicar i informar la ciutadania entorn les activitats que es realitzen i els motius que les generen, que sàpiguen els horaris. És també important que hi hagi una estructura que es responsabilitzi dels actes, atenent qualsevol demanda o qualsevol problema que es pugui generar de forma ràpida i atenta. En aquest sentit, és interessant que els veïns i veïnes puguin visitar l'espai.

També és fonamental que entenguin que allò que es fa és una necessitat, que té una finalitat per a la comunitat, que no fer-ho seria pitjor. D'aquesta manera la gent es fa seu l'equipament i hi simpatitza. On hi ha conflicte és perquè els veïns no veuen el servei o equipament com a seu, entenent que allò no es per ells.


I per finalitzar, una frase o missatge positiu que vulgui compartir amb la resta d'entitats de l'Acord?

Nosaltres tenim sempre un missatge positiu que resumim amb la frase "Acció, lluita i diversió". Entenem que l'acció cultural és bàsica i que la lluita és inherent per poder transformar, per poder canviar coses amb un punt d'inconformisme. I mentre es fa aquesta transformació social a través de l'acció cal gaudir, passar-ho bé, poder crear sinergies. Aquests tres paràmetres resumeixen molt bé el sentit de l'Ateneu Popular de 9 Barris.

dilluns, 6 de setembre de 2010

Manifest promogut per treballadors i treballadores de la CULTURA: MANIFEST PROMOGUT PER TREBALLADORS I TREBALLADORES...

Manifest promogut per treballadors i treballadores de la CULTURA: MANIFEST PROMOGUT PER TREBALLADORS I TREBALLADORES...: "Els sindicats CCOO i UGT han convocat una jornada de vaga general per al dia 29 de setembre en protesta per les retallades socials i per la ..."