dijous, 16 de juny del 2011
dimecres, 25 de maig del 2011
dimarts, 24 de maig del 2011
dimecres, 4 de maig del 2011
Aquesta no es la festa de l’Ajuntament i tampoc un acte electoral
Nou barris es l’únic territori de Barcelona que disposa d’una festa major del districte. La diferència entre la festa major del districte i la festa major de cada un dels barris és que la primera està íntegrament organitzada per l’administració mentre que les segones estan impulsades i dinamitzades pel teixit associatiu.Les Festes Majors del Districte sempre s’han fet coincidir amb la Festa Major del Barri de Prosperitat. Ben estranyament, en canvi, aquest any la festa major del districte de Nou Barris ha canviat les dates fent-les coincidir, intencionadament o no, amb la gran festa de les associacions del territori la concorreguda “La cultura va de festa”.
Fa setmanes que aquest fet ha comportat un conflicte irresolt encara entre el teixit associatiu i l’administració. Les primeres sentim que es una forma de menystenir les activitats del territori, enfront una celebració organitzada de forma exclusivament institucional. Menyspreu i falta de respecte cap els esforços socials, veïnals i comunitaris i un calendari festiu més que consolidat i arrelat.
No en teníem prou amb tot plegat que fa pocs dies, després de veure com alguns volen fer coincidir la festa major del districte amb la festa de les associacions, també es fa coincidir, deliberadament o no, amb la festa del PSC de Barcelona que es celebrarà al Parc Central de Nou Barris el proper 7 de maig. A escassos metres d’altres actes de Festa Major que se celebren al mateix districte. En totes les edicions anterior la festa partidària del PSC s’ha fet setmanes abans de la Festa Major del Districte, mantenint una respectuosa distància.
Resta dir que el PSC es el partit polític que governa al districte de Nou Barris des de les primeres eleccions democràtiques. I sobra afegir que 15 dies desprès de la festa major del districte i de la festa major del PSC de Barcelona, se celebren eleccions municipals.
Poc és tot. Tot és massa.
Coordinadora Cultural de Nou Barris
dissabte, 9 d’abril del 2011
dijous, 7 d’abril del 2011
LA CULTURA VA DE FESTA I EL DISTRICTE DE NOU BARRIS
El districte canvia de data la festa major de Nou Barris i fa coincidir el seu pregó institucional amb la Cultura Va De Festa, una trobada d’entitats de més de 30 anys de vida. La Coordinadora Cultural de Nou Barris zona Centre acusa el Districte de Nou Barris de l’Ajuntament de Barcelona d’actitud prepotent i de silenci. Nou Barris és un territori ric. Ric en diversitat, en cultura associativa de base, en projectes col·lectius que neixen i es consoliden gràcies la il·lusió de les persones i entitats dels nostres barris per transformar, dia rere dia, la realitat del nostre entorn. Fa més de 30 anys, els mestres de l’Escola d’Adults Freire van prendre la iniciativa d’organitzar una mostra d’entitats de Nou Barris, per tal de fer visible i promocionar la cultura popular catalana. Aquesta jornada és La Cultura Va de Festa. Des de fa 31 anys, el segon diumenge de maig, una part important de les entitats de Nou Barris ens trobem al Parc de la Guineueta en una jornada d’intercanvi de coneixements, experiències, suma d’esforços i treball col·lectiu per continuar potenciant la vida cultural dels nostres barris com a eina de cohesió i transformació social. El Districte de Nou barris de l’Ajuntament de Barcelona, organitza l’única festa major de districte de tota Barcelona, que inicia, normalment, la tercera setmana de maig. Enguany, el Districte de Nou Barris ha avançat la Festa major de Nou Barris i l’ha fet coincidir amb La Cultura Va de Festa: diumenge 8 de Maig, contraprogramant el seu Pregó institucional. El districte de Nou Barris, tot i que ha estat proper a les entitats, de vegades ha deixat de ser un facilitador públic per als nombrosos col·lectius, equipaments i entitats de la zona. Aquesta vegada, però, ja no és una qüestió de superar un obstacle institucional com una denegació de permís, excuses tècniques d’última hora, etc. En aquesta ocasió sembla que han decidit obviar i trepitjar La Cultura Va de Festa. El Districte de Nou Barris pregona als quatre vents, pels mitjans propis (que no són pocs, ni modestos), i els mitjans de comunicació, que compten amb la participació de les entitats de Nou Barris, que es bolquen en la Festa del Districte. Demostren una falta de sensibilitat profunda envers la gent i les entitats que porten anys i mesos, per la trobada d’enguany, treballant i construint una jornada tan estimada al territori com La Cultura Va de Festa. Ens hem dirigit, directament i de totes les maneres possibles, a la regidora Carmen Andrés Añon i el seu equip tècnic amb la voluntat de fer arribar la nostra preocupació i voluntat de parlar-ne, per transmetre’ls la importància d’una cita comLa cultura va de festa, fet que creiem que no desconeixen, després de més de trenta anys d’història de la trobada, sense rebre cap tipus de resposta. El silenci ens ha portat a demanar la mediació de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, recollint les paraules que va pronunciar durant el darrer sopar d’entitats a la festa major de 9barris, per les que reconeixia que el cartipàs de vegades havia actuat d’esquenes a les entitats. No hem rebut cap resposta. Aquests fets ens porten a fer públic el descontent de La Coordinadora Cultural de la Zona Centre, com aglutinadora de les entitats que estem construint la cultura va de festa, respecte a l’actitud silenciosa i de prepotència del districte de Nou Barris i, en general, de l’ajuntament de Barcelona. La manca de voluntat de parlar-ne i arribar a una situació negociada per part de l’administració és treballar d’esquenes a les entitats i la cohesió social, i és una actitud absolutament indigna vers el treball continuat dels veïns i veïnes, organitzats en desenes d’entitats que participen de la trobada. És la nostra voluntat deixar totes les portes obertes per trobar opcions de solució, però el fet que la data de La Cultura Va De Festa sigui tan propera, no ens fa gens optimistes sobre si podrem resoldre el conflicte, tot i que mantenim la ferma intenció d’organitzar-la i gaudir-la, el proper 8 de maig al parc de la Guineueta.
diumenge, 3 d’abril del 2011
15 anys amb l'escola infantil de circ
Hola Bona tarda.
Avui, tots plegats ens trobem per a celebrar el 15 aniversari de l’escola infantil de circ de l’ateneu popular 9barris.
Com ha passat el temps!!
L’embrió del que avui es una escola, va ser en els seus inicis uns tallers de Circ.
Aquesta sempre ha estat la manera de construir els projectes a l’Ateneu.
De lo petit a lo gran.
Visquem i gaudint els processos dia a dia.
Buscant implicacions i sinergies més enllà dels propis projectes: La barreja del món del circ, amb músic, dansaires, veïns, educadors...
Tot, per aconseguir ser una gran fàbrica de il•lusions , de convivència i d’educació en valors, construïda des del treball comunitari; i on els gestos, les mirades, la paciència, i el diàleg es converteix en la manera de relacionar-nos.
En algun moment durant tot aquest temps, ens haurem equivocat, i volem demanar disculpes. Però també es ben cert que en l’equivocació, es quan la paraula i la conversa agafa tota la seva força i actua com una eina que ens fa avançar cap al futur plegats.
I és així, amb aquesta manera d’entendre el món, quan bulleixen totes les parts i les persones de l’Ateneu, d’on surten projectes : els intercanvis a Stuttugart, trobades de cap de setmana, la Heroica associació de pares i mares (HAMPA), ...amb uan implicació fonamental d’en Jese i tot l’equip de professor...Companys ...Moltes Gràcies.
Tot plegat, uns valors que hem volgut transmetre als i les realment protagonistes: la canalla, que durant aquest anys han omplert aquest espai amb les seus crits, riures i emocions
I L’Ateneu tot i esta en obres els propers dos anys te la voluntat de continua sent aquest espai de formació i trobada, per qùe estem OBERTS PER OBRES.
MOLTES GRÀCIES a tots pel vostre compromis i la vostre assitència.
Avui, tots plegats ens trobem per a celebrar el 15 aniversari de l’escola infantil de circ de l’ateneu popular 9barris.
Com ha passat el temps!!
L’embrió del que avui es una escola, va ser en els seus inicis uns tallers de Circ.
Aquesta sempre ha estat la manera de construir els projectes a l’Ateneu.
De lo petit a lo gran.
Visquem i gaudint els processos dia a dia.
Buscant implicacions i sinergies més enllà dels propis projectes: La barreja del món del circ, amb músic, dansaires, veïns, educadors...
Tot, per aconseguir ser una gran fàbrica de il•lusions , de convivència i d’educació en valors, construïda des del treball comunitari; i on els gestos, les mirades, la paciència, i el diàleg es converteix en la manera de relacionar-nos.
En algun moment durant tot aquest temps, ens haurem equivocat, i volem demanar disculpes. Però també es ben cert que en l’equivocació, es quan la paraula i la conversa agafa tota la seva força i actua com una eina que ens fa avançar cap al futur plegats.
I és així, amb aquesta manera d’entendre el món, quan bulleixen totes les parts i les persones de l’Ateneu, d’on surten projectes : els intercanvis a Stuttugart, trobades de cap de setmana, la Heroica associació de pares i mares (HAMPA), ...amb uan implicació fonamental d’en Jese i tot l’equip de professor...Companys ...Moltes Gràcies.
Tot plegat, uns valors que hem volgut transmetre als i les realment protagonistes: la canalla, que durant aquest anys han omplert aquest espai amb les seus crits, riures i emocions
I L’Ateneu tot i esta en obres els propers dos anys te la voluntat de continua sent aquest espai de formació i trobada, per qùe estem OBERTS PER OBRES.
MOLTES GRÀCIES a tots pel vostre compromis i la vostre assitència.
dimecres, 16 de març del 2011
FENT JUNTS FUTUR
Tenim ganes de trobar-nos i compartir una anàlisi conjunta de la situació dels nostres barris, dels projectes que tenim i dels reptes que ens vénen a sobre. Més que fer una xerrada magistral volem debatre entre tots.
Volem aprofitar la visita de Nacho Murgui, de la Federació d’Associacions de Veïns de Madrid i membre del CS Seco, de Vallecas, per compartir impressions i experiències que ens ajudin a reflexionar sobre la nostra realitat.
dilluns, 14 de març del 2011
dissabte, 12 de març del 2011
dijous, 10 de març del 2011
En defensa de la Cultura
Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.
El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts creu que la centralitat de la cultura és de vital importància per a Catalunya. Ho és per a qualsevol societat, però el nostre país viu encara un procés de reconstrucció nacional que fa de la cultura un eix absolutament vertebrador.
Una societat que no té prou cura del talent i de la creativitat tampoc no es projecta amb força en la societat global, i Catalunya encara no ocupa el lloc que li correspon en el pla internacional a causa d’unes deficiències endèmiques pel que fa a la inversió en cultura.
Tal com el CoNCA ja va publicar en el seu Informe Anual 2010, la cultura és estratègica per al desenvolupament econòmic i la punta de llança de la innovació i la creativitat que defineixen els sistemes de les societats avançades. Tanmateix, la cultura contribueix de manera directa i indirecta a la riquesa econòmica i manté i genera molts llocs de treball.
La cultura és un bé públic comú que té el privilegi de desenvolupar la cohesió social, alhora que juga un paper fonamental en l'aprofundiment de la democràcia i l'esfera pública. Facilitar des de les instàncies públiques l’accés a la cultura fa disminuir les desigualtats socials, promou els valors de la diversitat i permet apropar institucions culturals i ciutadania. És una responsabilitat de les institucions públiques destinar mitjans econòmics suficients per assolir aquest objectiu social avui tan necessari a Catalunya.
En aquests darrers trenta anys de democràcia, s’ha fet un gran esforç, encara insuficient, per redreçar l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya per part de les institucions públiques nacionals i locals, de la iniciativa privada, dels sectors associatius i dels creadors del país. Malgrat les millores innegables, la fragilitat en què s’ha mantingut aquest engranatge fa aconsellable, com a mínim, mantenir l’esforç per part de les institucions públiques. Segons quins criteris s’apliquin a les reduccions pressupostàries derivades de la crisi, el teixit cultural no serà sostenible i Catalunya podria perdre part del seu potencial creatiu, social, simbòlic i econòmic.
Les responsabilitats que la llei atorga al CoNCA són assessorar el Govern en el conjunt de la política cultural, col·laborar en el seu ordenament pel que fa a la creació artística, vetllar pel desenvolupament de l’activitat cultural i organitzar la política de suport i promoció de la cultura i de les Arts. Fent honor a aquestes responsabilitats, volem advertir del fet que una disminució generalitzada de recursos públics destinats a la cultura més enllà del 10% establert fins ara, ens abocaria a una pèrdua irreparable de talent i de força creativa. La pràctica de les arts i, en general el sector cultural del nostre país, arrosseguen de sempre un estat de precarietat, d’autoexplotació i de crisi permanent no equiparable a cap altra societat avançada. No obstant això, caldrà oferir el màxim de serveis amb els mínims d’estructura, racionalitzar la despesa i treure el màxim rendiment dels recursos disponibles.
Conscient de la gravetat de la situació econòmica general, el CoNCA és solidari amb els esforços de contenció i estalvi que estan fent sectors estratègics del país com l’Ensenyament i la Sanitat. Per aquesta raó, el CoNCA també ha adoptat mesures de contenció, però alhora ha preservat al màxim el suport a la creació en forma d’ajuts.
El CoNCA considera que la cultura necessita ritmes de treball i planificacions estratègiques coordinades a mig i a llarg termini. Els equipaments del país de diferents dimensions en tot el territori, estan contribuint amb el seu esforç a aquesta planificació, a l’estabilitat de la cultura i a la cohesió social. En cap cas poden ser menystinguts i infradotats ja que a través seu es canalitzen bona part de les energies creatives del país en els seus circuits de creació, producció i difusió del talent, i perquè també són plataformes i instruments bàsics de consolidació i internacionalització de la cultura i de les arts.
El Plenari del CoNCA recolza la iniciativa sorgida de l'àmbit associatiu de la cultura a Catalunya per posar de manifest el proper dia 21 de març a Barcelona la fragilitat financera de la cultura i la seva necessitat de recursos. Amb això, el CoNCA referma el seu compromís amb els creadors, els agents, els emprenedors i els professionals en general en defensa de la centralitat de la cultura en les polítiques públiques, i adverteix de la situació ja molt precària de la inversió institucional en cultura, que hauria d’assolir en un futur proper la xifra del 2% dins el pressupost general de la Generalitat, com tantes vegades els sectors cultural ha reivindicat i els diferents partits polítics han reclamat.
Per tot això, el Conseller de Cultura ha de saber que compta plenament amb el nostre suport per defensar davant el govern amb fermesa i determinació un pressupost digne i suficient perquè la cultura catalana mantingui una clara posició estratègica en la nostra societat.
Plenari del Consell Nacional
de la Cultura i de les Arts
Barcelona, 9 de març de 2011
Una societat que no té prou cura del talent i de la creativitat tampoc no es projecta amb força en la societat global, i Catalunya encara no ocupa el lloc que li correspon en el pla internacional a causa d’unes deficiències endèmiques pel que fa a la inversió en cultura.
Tal com el CoNCA ja va publicar en el seu Informe Anual 2010, la cultura és estratègica per al desenvolupament econòmic i la punta de llança de la innovació i la creativitat que defineixen els sistemes de les societats avançades. Tanmateix, la cultura contribueix de manera directa i indirecta a la riquesa econòmica i manté i genera molts llocs de treball.
La cultura és un bé públic comú que té el privilegi de desenvolupar la cohesió social, alhora que juga un paper fonamental en l'aprofundiment de la democràcia i l'esfera pública. Facilitar des de les instàncies públiques l’accés a la cultura fa disminuir les desigualtats socials, promou els valors de la diversitat i permet apropar institucions culturals i ciutadania. És una responsabilitat de les institucions públiques destinar mitjans econòmics suficients per assolir aquest objectiu social avui tan necessari a Catalunya.
En aquests darrers trenta anys de democràcia, s’ha fet un gran esforç, encara insuficient, per redreçar l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya per part de les institucions públiques nacionals i locals, de la iniciativa privada, dels sectors associatius i dels creadors del país. Malgrat les millores innegables, la fragilitat en què s’ha mantingut aquest engranatge fa aconsellable, com a mínim, mantenir l’esforç per part de les institucions públiques. Segons quins criteris s’apliquin a les reduccions pressupostàries derivades de la crisi, el teixit cultural no serà sostenible i Catalunya podria perdre part del seu potencial creatiu, social, simbòlic i econòmic.
Les responsabilitats que la llei atorga al CoNCA són assessorar el Govern en el conjunt de la política cultural, col·laborar en el seu ordenament pel que fa a la creació artística, vetllar pel desenvolupament de l’activitat cultural i organitzar la política de suport i promoció de la cultura i de les Arts. Fent honor a aquestes responsabilitats, volem advertir del fet que una disminució generalitzada de recursos públics destinats a la cultura més enllà del 10% establert fins ara, ens abocaria a una pèrdua irreparable de talent i de força creativa. La pràctica de les arts i, en general el sector cultural del nostre país, arrosseguen de sempre un estat de precarietat, d’autoexplotació i de crisi permanent no equiparable a cap altra societat avançada. No obstant això, caldrà oferir el màxim de serveis amb els mínims d’estructura, racionalitzar la despesa i treure el màxim rendiment dels recursos disponibles.
Conscient de la gravetat de la situació econòmica general, el CoNCA és solidari amb els esforços de contenció i estalvi que estan fent sectors estratègics del país com l’Ensenyament i la Sanitat. Per aquesta raó, el CoNCA també ha adoptat mesures de contenció, però alhora ha preservat al màxim el suport a la creació en forma d’ajuts.
El CoNCA considera que la cultura necessita ritmes de treball i planificacions estratègiques coordinades a mig i a llarg termini. Els equipaments del país de diferents dimensions en tot el territori, estan contribuint amb el seu esforç a aquesta planificació, a l’estabilitat de la cultura i a la cohesió social. En cap cas poden ser menystinguts i infradotats ja que a través seu es canalitzen bona part de les energies creatives del país en els seus circuits de creació, producció i difusió del talent, i perquè també són plataformes i instruments bàsics de consolidació i internacionalització de la cultura i de les arts.
El Plenari del CoNCA recolza la iniciativa sorgida de l'àmbit associatiu de la cultura a Catalunya per posar de manifest el proper dia 21 de març a Barcelona la fragilitat financera de la cultura i la seva necessitat de recursos. Amb això, el CoNCA referma el seu compromís amb els creadors, els agents, els emprenedors i els professionals en general en defensa de la centralitat de la cultura en les polítiques públiques, i adverteix de la situació ja molt precària de la inversió institucional en cultura, que hauria d’assolir en un futur proper la xifra del 2% dins el pressupost general de la Generalitat, com tantes vegades els sectors cultural ha reivindicat i els diferents partits polítics han reclamat.
Per tot això, el Conseller de Cultura ha de saber que compta plenament amb el nostre suport per defensar davant el govern amb fermesa i determinació un pressupost digne i suficient perquè la cultura catalana mantingui una clara posició estratègica en la nostra societat.
Plenari del Consell Nacional
de la Cultura i de les Arts
Barcelona, 9 de març de 2011
divendres, 21 de gener del 2011
El cancer de la corrupción.
Hay situaciones peores que las de estar en crisis económica y es que ésta venga acompañando de una crisis de valores. No se si soy yo, pero tengo la sensación que los casos de corrupcción son cada vez mas evidentes y al mismo tiempo quedan mas impunes. los corruptos campean a sus anchas y eso favorece sin duda a que proliferen y se multipliquen.
La corrupcion de, y con politicos hace incrementar la desafección del ciudadano vers al sistema y lo que puede parecer peor es que tampoco les importa a sus votantes.
En fin que esta charla que se monta en el ateneu9b, tiene buena pinta. salut luska
dijous, 13 de gener del 2011
dimecres, 22 de desembre del 2010
La gran cita, el estreno del 15 Circ d’Hivern.
El Ateneu9b se llenó de un público, intergeneracional y variopinto, que demuestra la composición de sus amigos, socios, vecinos y creadores. Todos no quisieron perderse esta nueva aventura creativa y circense.
Destacar la compañía de los músicos de la Escuela de Blues, que estuvieron sonando tanto en el inicio como después de la función.
Un espectáculo tremendamente equilibrado, tanto en los aspectos técnicos, como en los artísticos. Y en donde el sello del Ateneu9b se podía encontrar entre los componentes de la compañía.
Alguien llego a compararlo como al juego del Barça, un tiqui- taca constante, desde el inicio hasta el final con un ritmo fluido. La música electrónica (dicen) acompaña con discreción, pero a veces sube de intensidad y te recuerda que también está presente, y se agradece.
Todo ello sobre un escenario despejado y sencillo, una cuerda, unas mazas, un aro, unas tablas utilizadas a modo de asiento y poca cosa más. Es todo lo que necesitan para enganchar a un público que poco a poco va adquiriendo cultura circense y sabe reconocer un buen espectáculo de circo.
Luska.
Destacar la compañía de los músicos de la Escuela de Blues, que estuvieron sonando tanto en el inicio como después de la función.
Un espectáculo tremendamente equilibrado, tanto en los aspectos técnicos, como en los artísticos. Y en donde el sello del Ateneu9b se podía encontrar entre los componentes de la compañía.
Alguien llego a compararlo como al juego del Barça, un tiqui- taca constante, desde el inicio hasta el final con un ritmo fluido. La música electrónica (dicen) acompaña con discreción, pero a veces sube de intensidad y te recuerda que también está presente, y se agradece.
Todo ello sobre un escenario despejado y sencillo, una cuerda, unas mazas, un aro, unas tablas utilizadas a modo de asiento y poca cosa más. Es todo lo que necesitan para enganchar a un público que poco a poco va adquiriendo cultura circense y sabe reconocer un buen espectáculo de circo.
Luska.
15 circ d'hivern
Para comenzar esta noche tan especial para el ateneu9b, Borja Gonzalez nos ofrece una maravillosa demostracion de esta técnica de dibujar con arena, y acompañado de música en directo consiguieron crear un momento muy emotivo.
dimarts, 21 de desembre del 2010
divendres, 10 de desembre del 2010
Activos y Colaboradores
Me gustaría que estas reflexiones sirvieran para enriquecer el debate abierto en el Ateneu9b y en la elaboración del plan estratégico a seguir en los próximos años, en concreto después de las obras cuando se vuelva a ocupar el edificio.
La participación en el proyecto es sin duda uno de los elementos estratégicos a desarrollar. El debate intercultural, independiente e intergeneracional, entre otros, ha de estar presente en un lugar como el Ateneu9b.
Más concretamente me refiero a los últimos cambios habidos en los estatutos del Bidó, aprobados en la última asamblea del Ateneu9b. El cambio significativo es la redefinición del concepto de socio. Una figura abierta a todas aquellas personas que manifiesten querer estar vinculadas al proyecto.
Con la voluntad de querer ampliar el concepto de participación, en lo que se puede llamar una "asociación abierta", abrimos un espacio en donde la figura del socio queda algo indeterminada o poco definida. Se clasifica en: socios activos o colaboradores, diferentes figuras. Está bien en el sentido de intentar abrir la participación lo máximo posible, pero a mi entender debilita la definición del proyecto y los vínculos de compromiso. Se abre un proceso en donde se deberá confeccionar una nueva lista de socios para determinar la tipología de los mismos, revisando periódicamente la voluntad de seguir perteneciendo a la asociación, ya que al parecer no se utilizará la opción clásica de cobrar una cuota (sea cual sea).
En toda estructura social, y la asociación es una de ellas, es importante definir de forma sencilla el papel que ocupa cada uno en dicho lugar. La figura del socio se puede equiparar a la de ciudadano en una republica, una figura en donde TODOS nos reconocemos como iguales.
Estamos en una época donde, unos más que otros, utilizan el concepto reinventar, o redefinir. Sin cerrarme a los cambios, yo soy del parecer de consolidar aquellas herramientas ( y la asociación es una de ellas) que nos han permitido avanzar y conseguir algunos derechos.
Para acabar, tengo una duda, no sé si soy socio activo o colaborador, o las dos cosas. Pero una cosa tengo clara el Ateneu9b sigue siendo un espacio de ILUSIONES COMPARTIDAS i per molts anys.
La participación en el proyecto es sin duda uno de los elementos estratégicos a desarrollar. El debate intercultural, independiente e intergeneracional, entre otros, ha de estar presente en un lugar como el Ateneu9b.
Más concretamente me refiero a los últimos cambios habidos en los estatutos del Bidó, aprobados en la última asamblea del Ateneu9b. El cambio significativo es la redefinición del concepto de socio. Una figura abierta a todas aquellas personas que manifiesten querer estar vinculadas al proyecto.
Con la voluntad de querer ampliar el concepto de participación, en lo que se puede llamar una "asociación abierta", abrimos un espacio en donde la figura del socio queda algo indeterminada o poco definida. Se clasifica en: socios activos o colaboradores, diferentes figuras. Está bien en el sentido de intentar abrir la participación lo máximo posible, pero a mi entender debilita la definición del proyecto y los vínculos de compromiso. Se abre un proceso en donde se deberá confeccionar una nueva lista de socios para determinar la tipología de los mismos, revisando periódicamente la voluntad de seguir perteneciendo a la asociación, ya que al parecer no se utilizará la opción clásica de cobrar una cuota (sea cual sea).
En toda estructura social, y la asociación es una de ellas, es importante definir de forma sencilla el papel que ocupa cada uno en dicho lugar. La figura del socio se puede equiparar a la de ciudadano en una republica, una figura en donde TODOS nos reconocemos como iguales.
Estamos en una época donde, unos más que otros, utilizan el concepto reinventar, o redefinir. Sin cerrarme a los cambios, yo soy del parecer de consolidar aquellas herramientas ( y la asociación es una de ellas) que nos han permitido avanzar y conseguir algunos derechos.
Para acabar, tengo una duda, no sé si soy socio activo o colaborador, o las dos cosas. Pero una cosa tengo clara el Ateneu9b sigue siendo un espacio de ILUSIONES COMPARTIDAS i per molts anys.
Salut i Circ. Luis Gonzalez Ballarin
dimecres, 8 de desembre del 2010
dilluns, 8 de novembre del 2010
Asociacion y Democracia
Con la voluntat de dar importancia al hecho asociativo, se puede determinar que hablar de asociacion y democracia, es hablar de pasar de lo pequeño a lo grande en nuestro sistema.
Si el individuo se encuentra cada vez más aislado en nuestra sociedad, en el momento que se asocia, comienza a formar parte del nucleo fundamental en el sistema democratico y empieza a desarrollar su capacidad de socializarse, participando de la cultura de la responsabilidad y el compromiso individual y colectivo.
La conciencia de "lo publico" entra en crisis cuando se abusa de la democracia delegativa, anulandose el caracter de la ciudadania activa.
Otro virus a combatir en nuestra sociedad es la excesiva tecnocracia en la politica y en la esfera de "lo publico". Haciendo de ello un mundo muy complejo que tendemos a dejar en manos de los politicos profesionales. Estos generan conjuntamente con los medios de comunicacion la necesidad constante de "novedades", difundiendo noticias continuamente, sin momentos para la reflexión.
El asociacionismo esta en peligro de extinción, con el ejecicio de la participación en todas sus modalidades, podemos contrarestar la excesiva individualizacion de la sociedad.
Pues eso, animaros y acudir a la proxima asamblea del Bido el proximo 27 de noviembre en el Ateneu Popular de 9 Barris.
Si el individuo se encuentra cada vez más aislado en nuestra sociedad, en el momento que se asocia, comienza a formar parte del nucleo fundamental en el sistema democratico y empieza a desarrollar su capacidad de socializarse, participando de la cultura de la responsabilidad y el compromiso individual y colectivo.
La conciencia de "lo publico" entra en crisis cuando se abusa de la democracia delegativa, anulandose el caracter de la ciudadania activa.
Otro virus a combatir en nuestra sociedad es la excesiva tecnocracia en la politica y en la esfera de "lo publico". Haciendo de ello un mundo muy complejo que tendemos a dejar en manos de los politicos profesionales. Estos generan conjuntamente con los medios de comunicacion la necesidad constante de "novedades", difundiendo noticias continuamente, sin momentos para la reflexión.
El asociacionismo esta en peligro de extinción, con el ejecicio de la participación en todas sus modalidades, podemos contrarestar la excesiva individualizacion de la sociedad.
Pues eso, animaros y acudir a la proxima asamblea del Bido el proximo 27 de noviembre en el Ateneu Popular de 9 Barris.
Luis Gonzalez Ballarin.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
