Ateneu Popular 9 Barris

islandia

2011-06-16T17:19:00.000+02:00

festarda 2011

2011-05-25T22:01:00.000+02:00

festa2011

2011-05-24T20:04:00.000+02:00

Aquesta no es la festa de l’Ajuntament i tampoc un acte electoral

2011-05-04T19:56:00.005+02:00

Nou barris es l’únic territori de Barcelona que disposa d’una festa major del districte. La diferència entre la festa major del districte i la festa major de cada un dels barris és que la primera està íntegrament organitzada per l’administració mentre que les segones estan impulsades i dinamitzades pel teixit associatiu.

Les Festes Majors del Districte sempre s’han fet coincidir amb la Festa Major del Barri de Prosperitat. Ben estranyament, en canvi, aquest any la festa major del districte de Nou Barris ha canviat les dates fent-les coincidir, intencionadament o no, amb la gran festa de les associacions del territori la concorreguda “La cultura va de festa”.

Fa setmanes que aquest fet ha comportat un conflicte irresolt encara entre el teixit associatiu i l’administració. Les primeres sentim que es una forma de menystenir les activitats del territori, enfront una celebració organitzada de forma exclusivament institucional. Menyspreu i falta de respecte cap els esforços socials, veïnals i comunitaris i un calendari festiu més que consolidat i arrelat.

No en teníem prou amb tot plegat que fa pocs dies, després de veure com alguns volen fer coincidir la festa major del districte amb la festa de les associacions, també es fa coincidir, deliberadament o no, amb la festa del PSC de Barcelona que es celebrarà al Parc Central de Nou Barris el proper 7 de maig. A escassos metres d’altres actes de Festa Major que se celebren al mateix districte. En totes les edicions anterior la festa partidària del PSC s’ha fet setmanes abans de la Festa Major del Districte, mantenint una respectuosa distància.

Resta dir que el PSC es el partit polític que governa al districte de Nou Barris des de les primeres eleccions democràtiques. I sobra afegir que 15 dies desprès de la festa major del districte i de la festa major del PSC de Barcelona, se celebren eleccions municipals.

Poc és tot. Tot és massa.

Coordinadora Cultural de Nou Barris

Xerrada aavv i mov. socials, hoy.

2011-04-09T18:37:00.000+02:00

LA CULTURA VA DE FESTA I EL DISTRICTE DE NOU BARRIS

2011-04-07T17:48:00.002+02:00

El districte canvia de data la festa major de Nou Barris i fa coincidir el seu pregó institucional amb la Cultura Va De Festa, una trobada d’entitats de més de 30 anys de vida. La Coordinadora Cultural de Nou Barris zona Centre acusa el Districte de Nou Barris de l’Ajuntament de Barcelona d’actitud prepotent i de silenci. Nou Barris és un territori ric. Ric en diversitat, en cultura associativa de base, en projectes col·lectius que neixen i es consoliden gràcies la il·lusió de les persones i entitats dels nostres barris per transformar, dia rere dia, la realitat del nostre entorn. Fa més de 30 anys, els mestres de l’Escola d’Adults Freire van prendre la iniciativa d’organitzar una mostra d’entitats de Nou Barris, per tal de fer visible i promocionar la cultura popular catalana. Aquesta jornada és La Cultura Va de Festa. Des de fa 31 anys, el segon diumenge de maig, una part important de les entitats de Nou Barris ens trobem al Parc de la Guineueta en una jornada d’intercanvi de coneixements, experiències, suma d’esforços i treball col·lectiu per continuar potenciant la vida cultural dels nostres barris com a eina de cohesió i transformació social. El Districte de Nou barris de l’Ajuntament de Barcelona, organitza l’única festa major de districte de tota Barcelona, que inicia, normalment, la tercera setmana de maig. Enguany, el Districte de Nou Barris ha avançat la Festa major de Nou Barris i l’ha fet coincidir amb La Cultura Va de Festa: diumenge 8 de Maig, contraprogramant el seu Pregó institucional. El districte de Nou Barris, tot i que ha estat proper a les entitats, de vegades ha deixat de ser un facilitador públic per als nombrosos col·lectius, equipaments i entitats de la zona. Aquesta vegada, però, ja no és una qüestió de superar un obstacle institucional com una denegació de permís, excuses tècniques d’última hora, etc. En aquesta ocasió sembla que han decidit obviar i trepitjar La Cultura Va de Festa. El Districte de Nou Barris pregona als quatre vents, pels mitjans propis (que no són pocs, ni modestos), i els mitjans de comunicació, que compten amb la participació de les entitats de Nou Barris, que es bolquen en la Festa del Districte. Demostren una falta de sensibilitat profunda envers la gent i les entitats que porten anys i mesos, per la trobada d’enguany, treballant i construint una jornada tan estimada al territori com La Cultura Va de Festa. Ens hem dirigit, directament i de totes les maneres possibles, a la regidora Carmen Andrés Añon i el seu equip tècnic amb la voluntat de fer arribar la nostra preocupació i voluntat de parlar-ne, per transmetre’ls la importància d’una cita comLa cultura va de festa, fet que creiem que no desconeixen, després de més de trenta anys d’història de la trobada, sense rebre cap tipus de resposta. El silenci ens ha portat a demanar la mediació de l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, recollint les paraules que va pronunciar durant el darrer sopar d’entitats a la festa major de 9barris, per les que reconeixia que el cartipàs de vegades havia actuat d’esquenes a les entitats. No hem rebut cap resposta. Aquests fets ens porten a fer públic el descontent de La Coordinadora Cultural de la Zona Centre, com aglutinadora de les entitats que estem construint la cultura va de festa, respecte a l’actitud silenciosa i de prepotència del districte de Nou Barris i, en general, de l’ajuntament de Barcelona. La manca de voluntat de parlar-ne i arribar a una situació negociada per part de l’administració és treballar d’esquenes a les entitats i la cohesió social, i és una actitud absolutament indigna vers el treball continuat dels veïns i veïnes, organitzats en desenes d’entitats que participen de la trobada. És la nostra voluntat deixar totes les portes obertes per trobar opcions de solució, però el fet que la data de La Cultura Va De Festa sigui tan propera, no ens fa gens optimistes sobre si podrem resoldre el conflicte, tot i que mantenim la ferma intenció d’organitzar-la i gaudir-la, el proper 8 de maig al parc de la Guineueta.

15 anys amb l'escola infantil de circ

2011-04-03T23:01:00.001+02:00

Hola Bona tarda.

Avui, tots plegats ens trobem per a celebrar el 15 aniversari de l’escola infantil de circ de l’ateneu popular 9barris.

Com ha passat el temps!!

L’embrió del que avui es una escola, va ser en els seus inicis uns tallers de Circ.

Aquesta sempre ha estat la manera de construir els projectes a l’Ateneu.
De lo petit a lo gran.
Visquem i gaudint els processos dia a dia.
Buscant implicacions i sinergies més enllà dels propis projectes: La barreja del món del circ, amb músic, dansaires, veïns, educadors...

Tot, per aconseguir ser una gran fàbrica de il•lusions , de convivència i d’educació en valors, construïda des del treball comunitari; i on els gestos, les mirades, la paciència, i el diàleg es converteix en la manera de relacionar-nos.

En algun moment durant tot aquest temps, ens haurem equivocat, i volem demanar disculpes. Però també es ben cert que en l’equivocació, es quan la paraula i la conversa agafa tota la seva força i actua com una eina que ens fa avançar cap al futur plegats.

I és així, amb aquesta manera d’entendre el món, quan bulleixen totes les parts i les persones de l’Ateneu, d’on surten projectes : els intercanvis a Stuttugart, trobades de cap de setmana, la Heroica associació de pares i mares (HAMPA), ...amb uan implicació fonamental d’en Jese i tot l’equip de professor...Companys ...Moltes Gràcies.

Tot plegat, uns valors que hem volgut transmetre als i les realment protagonistes: la canalla, que durant aquest anys han omplert aquest espai amb les seus crits, riures i emocions

I L’Ateneu tot i esta en obres els propers dos anys te la voluntat de continua sent aquest espai de formació i trobada, per qùe estem OBERTS PER OBRES.

MOLTES GRÀCIES a tots pel vostre compromis i la vostre assitència.

FENT JUNTS FUTUR

2011-03-16T15:55:00.002+01:00

Tenim ganes de trobar-nos i compartir una anàlisi conjunta de la situació dels nostres barris, dels projectes que tenim i dels reptes que ens vénen a sobre. Més que fer una xerrada magistral volem debatre entre tots.
Volem aprofitar la visita de Nacho Murgui, de la Federació d’Associacions de Veïns de Madrid i membre del CS Seco, de Vallecas, per compartir impressions i experiències que ens ajudin a reflexionar sobre la nostra realitat.

2011-03-16T15:55:00.001+01:00

Avanç de Programacio

2011-03-14T19:08:00.000+01:00

Jornadas de Programacion

2011-03-14T18:39:00.000+01:00

Falso giro 2 i al seu espectacle "Sacude".

2011-03-12T16:38:00.000+01:00

9b in black

2011-03-12T13:39:00.000+01:00

En defensa de la Cultura

2011-03-10T10:26:00.001+01:00

Consell Nacional de la Cultura i de les Arts.

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts creu que la centralitat de la cultura és de vital importància per a Catalunya. Ho és per a qualsevol societat, però el nostre país viu encara un procés de reconstrucció nacional que fa de la cultura un eix absolutament vertebrador.

Una societat que no té prou cura del talent i de la creativitat tampoc no es projecta amb força en la societat global, i Catalunya encara no ocupa el lloc que li correspon en el pla internacional a causa d’unes deficiències endèmiques pel que fa a la inversió en cultura.

Tal com el CoNCA ja va publicar en el seu Informe Anual 2010, la cultura és estratègica per al desenvolupament econòmic i la punta de llança de la innovació i la creativitat que defineixen els sistemes de les societats avançades. Tanmateix, la cultura contribueix de manera directa i indirecta a la riquesa econòmica i manté i genera molts llocs de treball.

La cultura és un bé públic comú que té el privilegi de desenvolupar la cohesió social, alhora que juga un paper fonamental en l'aprofundiment de la democràcia i l'esfera pública. Facilitar des de les instàncies públiques l’accés a la cultura fa disminuir les desigualtats socials, promou els valors de la diversitat i permet apropar institucions culturals i ciutadania. És una responsabilitat de les institucions públiques destinar mitjans econòmics suficients per assolir aquest objectiu social avui tan necessari a Catalunya.

En aquests darrers trenta anys de democràcia, s’ha fet un gran esforç, encara insuficient, per redreçar l’estat de la cultura i de les arts a Catalunya per part de les institucions públiques nacionals i locals, de la iniciativa privada, dels sectors associatius i dels creadors del país. Malgrat les millores innegables, la fragilitat en què s’ha mantingut aquest engranatge fa aconsellable, com a mínim, mantenir l’esforç per part de les institucions públiques. Segons quins criteris s’apliquin a les reduccions pressupostàries derivades de la crisi, el teixit cultural no serà sostenible i Catalunya podria perdre part del seu potencial creatiu, social, simbòlic i econòmic.

Les responsabilitats que la llei atorga al CoNCA són assessorar el Govern en el conjunt de la política cultural, col·laborar en el seu ordenament pel que fa a la creació artística, vetllar pel desenvolupament de l’activitat cultural i organitzar la política de suport i promoció de la cultura i de les Arts. Fent honor a aquestes responsabilitats, volem advertir del fet que una disminució generalitzada de recursos públics destinats a la cultura més enllà del 10% establert fins ara, ens abocaria a una pèrdua irreparable de talent i de força creativa. La pràctica de les arts i, en general el sector cultural del nostre país, arrosseguen de sempre un estat de precarietat, d’autoexplotació i de crisi permanent no equiparable a cap altra societat avançada. No obstant això, caldrà oferir el màxim de serveis amb els mínims d’estructura, racionalitzar la despesa i treure el màxim rendiment dels recursos disponibles.

Conscient de la gravetat de la situació econòmica general, el CoNCA és solidari amb els esforços de contenció i estalvi que estan fent sectors estratègics del país com l’Ensenyament i la Sanitat. Per aquesta raó, el CoNCA també ha adoptat mesures de contenció, però alhora ha preservat al màxim el suport a la creació en forma d’ajuts.

El CoNCA considera que la cultura necessita ritmes de treball i planificacions estratègiques coordinades a mig i a llarg termini. Els equipaments del país de diferents dimensions en tot el territori, estan contribuint amb el seu esforç a aquesta planificació, a l’estabilitat de la cultura i a la cohesió social. En cap cas poden ser menystinguts i infradotats ja que a través seu es canalitzen bona part de les energies creatives del país en els seus circuits de creació, producció i difusió del talent, i perquè també són plataformes i instruments bàsics de consolidació i internacionalització de la cultura i de les arts.

El Plenari del CoNCA recolza la iniciativa sorgida de l'àmbit associatiu de la cultura a Catalunya per posar de manifest el proper dia 21 de març a Barcelona la fragilitat financera de la cultura i la seva necessitat de recursos. Amb això, el CoNCA referma el seu compromís amb els creadors, els agents, els emprenedors i els professionals en general en defensa de la centralitat de la cultura en les polítiques públiques, i adverteix de la situació ja molt precària de la inversió institucional en cultura, que hauria d’assolir en un futur proper la xifra del 2% dins el pressupost general de la Generalitat, com tantes vegades els sectors cultural ha reivindicat i els diferents partits polítics han reclamat.

Per tot això, el Conseller de Cultura ha de saber que compta plenament amb el nostre suport per defensar davant el govern amb fermesa i determinació un pressupost digne i suficient perquè la cultura catalana mantingui una clara posició estratègica en la nostra societat.

Plenari del Consell Nacional
de la Cultura i de les Arts

Barcelona, 9 de març de 2011

El cancer de la corrupción.

2011-01-21T18:29:00.002+01:00

Hay situaciones peores que las de estar en crisis económica y es que ésta venga acompañando de una crisis de valores.

No se si soy yo, pero tengo la sensación que los casos de corrupcción son cada vez mas evidentes y al mismo tiempo quedan mas impunes. los corruptos campean a sus anchas y eso favorece sin duda a que proliferen y se multipliquen.

La corrupcion de, y con politicos hace incrementar la desafección del ciudadano vers al sistema y lo que puede parecer peor es que tampoco les importa a sus votantes.

En fin que esta charla que se monta en el ateneu9b, tiene buena pinta. salut luska

15 anys creant circ, 15 anys de circ d'hivern

2011-01-13T20:43:00.002+01:00

La gran cita, el estreno del 15 Circ d’Hivern.

2010-12-22T23:50:00.003+01:00

El Ateneu9b se llenó de un público, intergeneracional y variopinto, que demuestra la composición de sus amigos, socios, vecinos y creadores. Todos no quisieron perderse esta nueva aventura creativa y circense.
Destacar la compañía de los músicos de la Escuela de Blues, que estuvieron sonando tanto en el inicio como después de la función.
Un espectáculo tremendamente equilibrado, tanto en los aspectos técnicos, como en los artísticos. Y en donde el sello del Ateneu9b se podía encontrar entre los componentes de la compañía.
Alguien llego a compararlo como al juego del Barça, un tiqui- taca constante, desde el inicio hasta el final con un ritmo fluido. La música electrónica (dicen) acompaña con discreción, pero a veces sube de intensidad y te recuerda que también está presente, y se agradece.
Todo ello sobre un escenario despejado y sencillo, una cuerda, unas mazas, un aro, unas tablas utilizadas a modo de asiento y poca cosa más. Es todo lo que necesitan para enganchar a un público que poco a poco va adquiriendo cultura circense y sabe reconocer un buen espectáculo de circo.
Luska.

15 circ d'hivern

2010-12-22T00:05:00.002+01:00

Para comenzar esta noche tan especial para el ateneu9b, Borja Gonzalez nos ofrece una maravillosa demostracion de esta técnica de dibujar con arena, y acompañado de música en directo consiguieron crear un momento muy emotivo.

'Plecs' guanya el premi al millor espectacle de circ de sala

2010-12-21T19:03:00.000+01:00

'Plecs' guanya el premi al millor espectacle de circ de sala

Activos y Colaboradores

2010-12-10T19:44:00.005+01:00

Me gustaría que estas reflexiones sirvieran para enriquecer el debate abierto en el Ateneu9b y en la elaboración del plan estratégico a seguir en los próximos años, en concreto después de las obras cuando se vuelva a ocupar el edificio.

La participación en el proyecto es sin duda uno de los elementos estratégicos a desarrollar. El debate intercultural, independiente e intergeneracional, entre otros, ha de estar presente en un lugar como el Ateneu9b.

Más concretamente me refiero a los últimos cambios habidos en los estatutos del Bidó, aprobados en la última asamblea del Ateneu9b. El cambio significativo es la redefinición del concepto de socio. Una figura abierta a todas aquellas personas que manifiesten querer estar vinculadas al proyecto.

Con la voluntad de querer ampliar el concepto de participación, en lo que se puede llamar una "asociación abierta", abrimos un espacio en donde la figura del socio queda algo indeterminada o poco definida. Se clasifica en: socios activos o colaboradores, diferentes figuras. Está bien en el sentido de intentar abrir la participación lo máximo posible, pero a mi entender debilita la definición del proyecto y los vínculos de compromiso. Se abre un proceso en donde se deberá confeccionar una nueva lista de socios para determinar la tipología de los mismos, revisando periódicamente la voluntad de seguir perteneciendo a la asociación, ya que al parecer no se utilizará la opción clásica de cobrar una cuota (sea cual sea).
En toda estructura social, y la asociación es una de ellas, es importante definir de forma sencilla el papel que ocupa cada uno en dicho lugar. La figura del socio se puede equiparar a la de ciudadano en una republica, una figura en donde TODOS nos reconocemos como iguales.

Estamos en una época donde, unos más que otros, utilizan el concepto reinventar, o redefinir. Sin cerrarme a los cambios, yo soy del parecer de consolidar aquellas herramientas ( y la asociación es una de ellas) que nos han permitido avanzar y conseguir algunos derechos.
Para acabar, tengo una duda, no sé si soy socio activo o colaborador, o las dos cosas. Pero una cosa tengo clara el Ateneu9b sigue siendo un espacio de ILUSIONES COMPARTIDAS i per molts anys.

Salut i Circ. Luis Gonzalez Ballarin

Cuatrilogia del grafiti ( y cuarto)

2010-12-08T23:58:00.001+01:00

Cuatrilogia del grafiti (tercero)

2010-12-08T23:57:00.001+01:00

Cuatrilogia del grafiti (segundo)

2010-12-08T23:56:00.001+01:00

Cuatrilogia del grafiti (primero)

2010-12-08T23:54:00.002+01:00

Asociacion y Democracia

2010-11-08T19:40:00.003+01:00

Con la voluntat de dar importancia al hecho asociativo, se puede determinar que hablar de asociacion y democracia, es hablar de pasar de lo pequeño a lo grande en nuestro sistema.
Si el individuo se encuentra cada vez más aislado en nuestra sociedad, en el momento que se asocia, comienza a formar parte del nucleo fundamental en el sistema democratico y empieza a desarrollar su capacidad de socializarse, participando de la cultura de la responsabilidad y el compromiso individual y colectivo.
La conciencia de "lo publico" entra en crisis cuando se abusa de la democracia delegativa, anulandose el caracter de la ciudadania activa.
Otro virus a combatir en nuestra sociedad es la excesiva tecnocracia en la politica y en la esfera de "lo publico". Haciendo de ello un mundo muy complejo que tendemos a dejar en manos de los politicos profesionales. Estos generan conjuntamente con los medios de comunicacion la necesidad constante de "novedades", difundiendo noticias continuamente, sin momentos para la reflexión.
El asociacionismo esta en peligro de extinción, con el ejecicio de la participación en todas sus modalidades, podemos contrarestar la excesiva individualizacion de la sociedad.
Pues eso, animaros y acudir a la proxima asamblea del Bido el proximo 27 de noviembre en el Ateneu Popular de 9 Barris.

Luis Gonzalez Ballarin.

combinat42

2010-10-26T11:53:00.000+02:00

Nusos de Dansa i Circ'09

2010-10-25T16:52:00.000+02:00

EDUCANT DES DE I PER A PERSONES LLIURES

2010-10-05T21:16:00.000+02:00

A molts textos el concepte de educació per a la ciutadania està elaborat a partir de la definició de diferents estratègies que permetin l’adquisició de coneixements, habilitats, i valors als “ciutadans–educands” que formen part d’una comunitat més o menys extensa, provocant un sentiment de pertinença al col•lectiu i una implicació activa en la comunitat. Aquest concepte, generalment, ha estat lligat a l’educació formal i a les politiques públiques impulsades des de l’administració.
Al afegir el concepte “des de” i per tant al posar el focus al lloc des d’on es plantegen aquestes estratègies, es visualitza un espai més enllà de l’administració on es posen en valor les accions d’educació popular i les diferents propostes que es generen des de la pròpia comunitat per tal de cobrir les necessitats educatives que detecten.
Tradicionalment s’ha definit com a propi de l’espai escolar la transmissió de determinats coneixements, habilitats o el que ara li diuen capacitats; i com a propi de l’àmbit de l’educació no formal, i concretament dels Centres Socioculturals ha estat el valor intrínsec de la formació com a eina transformadora.
Són dos realitats que cada vegada estan tendint més ponts i que en alguns moments es troben, altres es repelen i altres es complementen. Moltes vegades l’educació formal mira de trobar solucions als processos d’ensenyament – aprenentatge a la comunitat i als seus projectes de educació no formal. El programa Èxit del Consorci d’Educació de Barcelona o a els projectes educatius a Instituts de A Coruña amb la Fundació Radio ECCA són clars exemples.
Victor J.Ventosa defineix amb molta claredat com el paradigma educatiu ha anat variant i passant d’unes relacions professor - alumne rígides i molt normativitzades a altres més flexibles i personalitzades, d’un procés formatiu orientat al resultat a uns altres més enfocats als processos, de sistemes de treball i organitzatius burocratitzats a altres basats en el treball en grup i creatiu, des d’uns espais tancats i separats de l’entorn a altres oberts i amb interacció amb el medi, des d’un temps formatius limitats a l’ infància i la joventut a altres d’aprenentatge permanent, durant tota la vida. És a dir des d’uns recursos i mètodes tradicionals de caràcter formal i predominantment receptius associats a una comunicació unidireccional a altres no formals i actius basats en una comunicació bidireccional, horitzontal i en xarxa.
En aquest, suposat nou paradigma educatiu, els Centres Socioculturals, són eines necessàries per la comunitat per tal d’organitzar-se i actuar com a protagonistes de la seva realitat, compartint un punt de partida i un destí comú. La comunitat és educadora i educand i cada vegada té més consciència d’aquest fet. Els Centres Socioculturals definits com espais de trobada, de creació social i cultural són clarament espais de “d’educació en, des del i per el temps de lleure”. Però on l’educació en, per i des del temps de lleure, tal com planteja Pablo Waichman , no és un temps desocupat o alliberat d’obligacions si no un temps de llibertat per la llibertat com a transformació de la persona generant protagonisme i autonomia.
La pràctica quotidiana dels Centres Socioculturals amb una presència important de la comunitat en els seus espais de decisió o en aquells que en la seva totalitat són gestionats per la pròpia comunitat ens dona una riquesa d’elements increïbles per tal d’analitzar aquest conceptes. Llocs intergeneracionals creats de manera col•lectiva, amb una proposta d’aprenentatge al llarg de la vida creada per els seus propis educands. Per tant un lloc on el rol d’educador - educand va variant de manera continua o els dos es mantenen alhora en tot moment. On totes les accions estan carregades de contingut pedagògic, on s’aprèn i s’ensenya en cada moment. Tal com planteja Paulo Freire :“Tots nosaltres sabem alguna cosa. Tots nosaltres ignorem alguna cosa. Per aquest motiu aprenem sempre”.
La tradició històrica dels Centres Socioculturals a Catalunya ha estat vinculada a la comunitat amb una intencionalitat educativa que pretén la transformació de la persona i els seu entorn des de la implicació voluntària de la comunitat que el forma. Confirmant que la línea pedagògica d’aquests Centres van més enllà del consum cultural i de l’usuari consumidor entès com a client. El que busquen prioritàriament és el protagonisme i implicació de la persona. Podem definir aquest Centres com a Escoles de Participació o d’espais educatius des de i per a la ciutadania. Així que podem plantejar, tal com feien les escoles racionalistes durant la primera part del segle XX, l’educació com a problema polític . Estic parlant de l’educació com a eina de transformació social.

El pedagog indi Krishnamurti planteja que “tot acte d’un individu afecta als demés, perquè “ser és ser en relació” . Les persones a nivell individual formant part d’una comunitat intenten generar de manera col•lectiva el discurs i l’acció pedagògica que permeti generar les eines necessàries per tal de convertir-se en PERSONES LLIURES.
HI vull utilitzar aquest concepte amb majúscules conscientment, donant sentit a les paraules del sociòleg Bauman quan diu,que en un món regit per el principi de plaer quasi sense lligadures, reintroduir l’ètica és una necessitat imperiosa. Poblar el món amb persones que s’interessen per els de més no figura en el mapa de la utopia consumista. Aquesta carrera cap a la satisfacció personal provoca una desafecció per els afers públics i socials, de manera que l’espai privat es conquesta desnonanrt a altres éssers humans i en especial a la classe de persones que s’interessa per altres o que poden necessitar l’atenció d’altres.
Per tant parlo de PERSONES LLIURES, d’aquelles que es situen com a éssers protagonistes capaces d’analitzar la seva realitat i incidir per tal de transforma-la deixant de banda qualsevol dogma. De persones que agafen el seu destí i l’intenten transformar de manera col•lectiva. Parlo de ciutadans/es, amb el concepte de persona que assumeix drets i deures amb compromís en la seva comunitat independent d’un DNI o una pertinença a una nacionalitat.
Jean Claude Michéa, defineix l’ intel•ligència crítica com l’aptitud fonamental de la persona per a comprendre a un temps el mon que l’ha tocat viure i partir de quines condicions la rebel•lió contra aquest mon es converteix en una necessitat moral.
Per tant no estic parlant d’una ciutadania definida a partir del perfil consumista o clientelista, de la persona com a ésser consumidor exigent que aprèn els mètodes per a rebelar-se per aconseguir el millor preu o la millor qualitat en el producte presentat si no com a persones capaces de trobar i crear espais dignes per a l’ésser humà.
Tal com diu Leonel Moura , no hi ha humanitat sense comunitat. Amb les generacions més joves és bàsic trencar el sentiment de no pertinença. S’han de trobar espais comuns, ja que el no formar part de res designa el fi de la vida abans de començar aquesta verdaderament. I és en aquets espai on els Centres Socioculturals estan jugant un paper, que encara hauria de ser més important, encaminant-se cap un espai d’inclusió i d’humanització trencant així amb el consum de falses necessitats i urgències il•lusòries consumistes. Els Centres Socioculturals com a espais intrageneracionals on la joventut torna a ser un espai de la vida i fuig del prototip de tipus mercantil que pretén donar-li sentit omplint-la de productes i consums específics.
Generar espais gestionats per la comunitat i per tant també per els joves fa que es treballin totes les capacitats per desenvolupar-se adequadament al seu entorn, com a PERSONES LLIURES i compromeses amb la realitat que viuen. La no existència d’espais comunitaris és EXCLUSIÓ. Dit d’altra manera no tenir espais de relació de construcció col•lectiva ens aliena.

En paraules de John Macmuray la base de la relació entre les persones és la comunicació i la mutualitat del treball cooperatiu desinteressat és el que defineix la persona, és el que la fa lliure. Per tant se és lliure en quant es creix com a persones en relació positiva amb altres. Per tant des dels Centres Socioculturals el suport mutu en l’elaboració de propostes pedagògiques es converteix en eina de desenvolupament i treball comunitari.
Per tant als Centres Socioculturals és bàsica la presència activa de la seva comunitat més propera en la creació i impuls d’espais que reflexionin i actuïn en relació a les línies educatives que porten a terme. D’una manera sintètica, aquests espais han d’estar creats per persones que formin part o estiguin interessades en el Centre Sociocultural com a eina, que de manera voluntària sumin els seus coneixements i praxis. Aquest espai ha de ser heterogeni amb diferents perfils i rols que representin el ventall ampli de la realitat de persones del Centre. Aquests aventurers i aventures de l’educació han de poder definir els valors en els que volen treballar i els que volen transmetre, els objectius pedagògics del centre, els projectes i activitats que porten a terme per tal d’acomplir-los i un seguiment continu que els permeti fer propostes de millora. Alhora han d’estar coordinats amb la resta d’espais del Centre Sociocultural i difondre la seva tasca i els seus resultat per tal d’informar, transmetre i implicar a més persones en la seva acció transformadora.
Aquesta és una tasca necessària als Centres Socioculturals per al desenvolupament d’una societat participativa, autònoma, independent i crítica. Formada per PERSONES LLIURES capaces de fer evolucionar el seu entorn a partir de la seva pròpia formació.

Antonio Alcántara Alcántara

2010-09-08T13:48:00.000+02:00

Entrevista al Sr. Toni Llotge

Coordinador del projecte de l'Ateneu Popular 9Barris.

"Per a la transformació social: acció, lluita i diversió"

En aquest butlletí entrevistem al Sr. Toni Llotge, coordinador del projecte de l'Ateneu Popular 9Barris. L'Ateneu és un projecte que porta anys en marxa, concretament més de 30. Neix en un moment en que Barcelona estava en plena efervescència associativa i de reivindicació, als anys 70, on a partir d'una reivindicació en contra d'una planta asfàltica instal·lada a Nou Barris es reivindica un espai cultural: un Ateneu.

Des del primer moment l'espai que s'aconsegueix és gestionat per un grup de veïns i veïnes del barri. Així és crea un centre cultural autogestionat i co-finançat entre recursos públics i els propis que genera el projecte, doncs sempre han entès que la cultura, com a be públic que és ha d'estar recolzada àmpliament per l’Administració. Després de molt temps de negociacions s'aconsegueix l'equipament que avui és l'Ateneu Popular, de titularitat municipal i gestionat per una entitat independent –Bidó de Nou Barris- que representa el projecte col·lectiu.

[+] veure més

Quines eines utilitzen per fomentar la participació ciutadana i la implicació de les persones en un projecte com és l'Ateneu?

La participació i l’autogestió, és un tema present en tots els processos que es generen aquí: els preus populars, com es fa la formació, quines activitats es programen, el pressupost participat, etc. Les activitats es generen a partir de comissions obertes de treball formades per voluntaris/es. A partir d'aquí es generen propostes d'activitats.

Treballem amb tres línies d’acció transversals. La primera és la programació cultural continuada, de tot l'any, la qual és molt variada (teatre, música, circ, dansa, iniciatives concretes en funció de les propostes que rebem, dinamització del territori, etc.). La segona és la formació i el circ social, (la utilització del circ com a eina pedagògica a partir de l'escola infantil i juvenil de l’Ateneu, els tallers a escoles i instituts, el treball conjunt amb les entitats de lleure, etc.). La tercera pota és la producció d'espectacles propis de circ: produïm a l'any 4 espectacles que van a circuits d'exposició, entre els que destaca el Circ d'Hivern, una aposta molt consolidada a la ciutat de Barcelona.

L'aposta pel circ és clara des dels inicis, però, per què el circ?

Quan s'ocupa l'espai, s'apropa el circ mig per casualitat, doncs hi ha molta gent jove que feia circ al carrer. L'Ateneu esdevé un pol d'atracció d'aquestes propostes on s'ajunta molt jovent que volia fer activitats. Cal pensar que als anys setanta Barcelona estava en plena efervescència cultural, és quan apareixen companyies com la Fura dels Baus, Comediants i tantes d’altres.

Van sorgint, a partir d'aquí, petits espectacles, propostes molt originals i l'Ateneu va adequant espais per poder assajar i desenvolupar aquestes activitats. La demanda d'activitat de carrer era molt important, sobretot de cara a Festes Majors i l’animació de carrer.

El circ-teatre, barrejat amb disciplines de dansa i música i configurant propostes parateatrals, va agafant força per si mateix. A nivell europeu la porta d'entrada del circ al país és l'Ateneu: per espais, ubicació, zona on poder aparcar les caravanes de circs itinerants, etc. El nou teatre dona un nou impuls al projecte i permet assajar espectacles de molta qualitat.

Amb clara voluntat d'intervenció social impulsem el circ social, molt estes a Europa, en part per la influència del Circ du Soleil, que té una branca de circ social anomenada Circ du Monde.

L'Ateneu és un pol d'atracció de cara a l'exterior, però quines sinergies crea l'Ateneu a nivell de barri?

La ubicació de l'Ateneu a Nou Barris ha marcat, sens dubte, l'evolució del territori proper. Si l'espai desaparegués o no hagués nascut el barri hagués estat d'una altra manera. S'ha influït molt, per exemple, en les entitats properes amb els conceptes culturals, dotant-les d'un discurs cultural molt ric, doncs han pogut exhibir-la, veure propostes culturals. Hem apropat al territori activitats culturals de qualitat, fet que facilita que sorgeixin més propostes de qualitat.

En el barri han nascut iniciatives interesants com el Festival de curtmetratges "Solo para Cortos"; l'Escola de Blues i el Festival de Blues de Barcelona; la "Cultura va de festa"; les colles de diables; la recuperació de festes populars com el Carnestoltes i la nit d'ànimes, i moltes d’altres.

També som un espai on les entitats poden fer les seves activitats, moltes escoles del Districte fan els festivals de final de curs o funcions durant el curs... L'Ateneu també fa d'altaveu de les reivindicacions comunitàries, que és d'on parteix tot el projecte sociocultural. Si l'Ateneu no tingués el suport de les entitats –o Bidó de Nou Barris no les representés - no existiria. L'Ateneu és una proposta col·lectiva de tot Nou Barris.

Com s'imagina l'Ateneu d'aquí a 10 o 15 anys?

Fa més de 30 anys que estem aquí i sempre hem tingut el mateix repte: el relleu generacional. Ens cal adaptar el projecte als nous temps sense oblidar els orígens, que bàsicament són la cultura com a bé públic, l'autogestió, la llibertat per fer, la inclusió, la responsabilitat i la serietat en la gestió.

Concretament, espero que continuïn existint propostes socioculturals de qualitat; sempre amb la frescor que ha caracteritzat a l'Ateneu, amb esperit crític i innovador. No ens cal créixer més, estem bé com estem: tenim un espai consolidat que ens permet tirar endavant el projecte Ateneu. No podem perdre la voluntat de fomentar l'accés a propostes de qualitat a tothom que ho desitgi: gratuïtament o pagant poc, tothom pot gaudir molt.

A curt termini haurem de fer front a situacions on es poden produir més conflictes socials, ja que actualment hi ha uns nivells elevats d'atur i molta gent jove desorientada producte d'una situació econòmica duríssima. En aquest sentit hem de lluitar per tal que no es rebaixin els ajuts econòmics que rep l'Ateneu, doncs el nostre projecte permet matissar els conflictes socials i generar cohesió social.

Com de ben segur sabrà, l'Ateneu forma part de la Xarxa de Cultura per la Inclusió social de l'Acord Ciutadà. Com creu que a través de la cultura es pot millora la inclusió social?

Cada vegada més la cultura no es pot entendre com un fet aïllat de la societat. En tant que bé públic la cultura ha de propiciar inclusió social. Avui hi ha moltes propostes en aquest sentit. Que l'Ateneu es relacioni amb entitats com el Mercat de les Flors o el Teatre Nacional gràcies a la xarxa és un primer pas per sumar entre totes les entitats culturals i poder treballar per fomentar la inclusió. Les possibilitats són moltes.

La cultura està lligada al desenvolupament comunitari. Per nosaltres la inclusió és un concepte ampli, no ens dediquem a fomentar la inclusió social d'un determinat col·lectiu de població. El Circ Social és un projecte genèric, que a partir de la utilització d’un fet cultural com és el circ permet facilitar dinàmiques d'inclusió a les escoles, als instituts, als barris. Es generen processos perquè infants i joves es vinculin en positiu en el seus espais de relació social.

Sens dubte la cultura és un instrument per facilitar i propiciar propostes col·lectives i una manera d'apropar-les a llocs on la cultura és difícil que arribi.

Quines creus que són les claus per tal que els veïns i veïnes no rebutgin determinats equipaments per motiu d'horaris, tipus d'activitat o col·lectius amb els que es relacionen?

Aquí mai hem tingut conflicte, i això que hem fet mogudes fortes. Tenim la sort que vam néixer junts: l’Ateneu surt del barri, no ha estat un equipament imposat.

La clau és ser seriós, no enganyar la gent, explicar i informar la ciutadania entorn les activitats que es realitzen i els motius que les generen, que sàpiguen els horaris. És també important que hi hagi una estructura que es responsabilitzi dels actes, atenent qualsevol demanda o qualsevol problema que es pugui generar de forma ràpida i atenta. En aquest sentit, és interessant que els veïns i veïnes puguin visitar l'espai.

També és fonamental que entenguin que allò que es fa és una necessitat, que té una finalitat per a la comunitat, que no fer-ho seria pitjor. D'aquesta manera la gent es fa seu l'equipament i hi simpatitza. On hi ha conflicte és perquè els veïns no veuen el servei o equipament com a seu, entenent que allò no es per ells.

I per finalitzar, una frase o missatge positiu que vulgui compartir amb la resta d'entitats de l'Acord?

Nosaltres tenim sempre un missatge positiu que resumim amb la frase "Acció, lluita i diversió". Entenem que l'acció cultural és bàsica i que la lluita és inherent per poder transformar, per poder canviar coses amb un punt d'inconformisme. I mentre es fa aquesta transformació social a través de l'acció cal gaudir, passar-ho bé, poder crear sinergies. Aquests tres paràmetres resumeixen molt bé el sentit de l'Ateneu Popular de 9 Barris.

Manifest promogut per treballadors i treballadores de la CULTURA: MANIFEST PROMOGUT PER TREBALLADORS I TREBALLADORES...

2010-09-06T12:35:00.000+02:00

Manifest promogut per treballadors i treballadores de la CULTURA: MANIFEST PROMOGUT PER TREBALLADORS I TREBALLADORES...: "Els sindicats CCOO i UGT han convocat una jornada de vaga general per al dia 29 de setembre en protesta per les retallades socials i per la ..."

Final de Curs Escola Infantil de Circ de l'Ateneu Popular 9Barris 2009 2...

2010-06-29T19:59:00.000+02:00

Espectacle Final de curs Escola Juvenil de Circ ateneu Popular 9Barris 2...

2010-06-29T19:55:00.000+02:00

Festa del Ateneu 9b (segunda parte)

2010-06-15T22:33:00.002+02:00

Festa del Ateneu 9b.

2010-06-15T22:23:00.003+02:00

Combinat de circ 41-

2010-04-19T18:14:00.002+02:00

Amb: Volaquivol (quadrant aeri), Fernando Rebote (malabars amb pilotes de rebot), Daraomai (acrobacia), Cie Pioka (malabars amb barres). Direccio artistica JORDI ASPA. Luska.

100 anys amb Django Reinhardt

2010-04-19T17:55:00.003+02:00

Luska

Dones i resistencia al feixisme.

2010-04-19T17:32:00.003+02:00

En aquest dies, que per diverses raons, el tema de la memoria historica esta tan present. La presencia de la Neus Catala a l'ateneu ha sigut un autentic plaer, gracies Neus. Luska.

XVII Trobada de Monociclistes

2010-04-19T17:17:00.003+02:00

Luska-

Monociclistes posen a prova l’equilibri a l’Ateneu Popular de Nou Barris - BTVNOTÍCIES.cat

2010-04-12T14:54:00.001+02:00

Monociclistes posen a prova l’equilibri a l’Ateneu Popular de Nou Barris - BTVNOTÍCIES.cat

Moviments socials davant el model únic de Barcelona

2010-04-06T10:21:00.002+02:00

El passat 27 de març es va fer a l’ateneu 9b una xerrada debat al voltant dels moviments socials davant el model únic de Barcelona.
Van participar en Jordi Borja, Ivan Miro, Guillem Gabarnet i Carlos Izquierdo. Entre tots van posar sobre la taula les mancances de las politiques municipals i les alternatives necessàries.

Luska.

Cultura Popular a dojo.

2010-03-31T11:03:00.004+02:00

Ara que estan reunits tots els ministres de cultura de la comunitat europea parlant de la industria cultural, trobo interessant visualitzar aquest vídeo de la clausura del XXIII festival de folk internacional, al Centre Arteça Tradinosaurius (com ho deia el Celio) de la vila de Gracia.
Una celebració en la que no va faltar de res, bastons, castells, gralles, diables, jotes, reivindicacions, rondalles i ball, molt ball.
El debat de la cybercultura, dels drets d’autor i del mercat cultural, ho deixem per un altre dia.
Luska

sólo para cortos

2010-03-22T09:19:00.002+01:00

Unos cortos del sexto Festival Internacional de cortometrajes de tematica social en Nou Barris

7º Festival de Sopas 2010

2010-03-22T00:05:00.004+01:00

El Festival de Sopas del Mundo Mundial lo organiza la Xarxa 9 Barris Acull y la Xarxa d'intercanvi de Coneixements.

La Xarxa 9 Barris Acull a la que pertenece l'Ateneu Popular 9 Barris, esta integrada por más de 60 entidades de todo tipo (AAVV, entidades culturales, deportivas, parroquiales y de voluntarios) trabaja por fomentar la convivencia y por facilitar la inclusión en nuestros barrios de nuevos vecinos www.9bacull.org . La Xarxa d'intercanvi de Coneixements, es basa en la reciprocidad: aprender y enseñar sin dinero de por medio www.xic9barris.ca.cx

Trobada a la Serra d'Almos

2010-03-16T10:13:00.005+01:00

Mes de 25 anys es el temps que es mante la relacio entre entre la Serra d’Almos i l’Ateneu9b, i aquest any la trobada anual ha tingut un component solidari especial.
Al poble i la Ribera, així com les comarques veïnes de la zona estan ben preocupades per la possible implantació del “cementiri nuclear" al poble d’Asco. Un territori massa castigat per les petroquímiques i les central nuclear.
Que ningú s’enganyi tenir a prop de casa una concentració tant gran de plutoni enriquit, no es plat de gust.
NO AL CEMENTIRI NUCLEAR

Programacion y Dinamizacion

2010-02-13T20:35:00.003+01:00

Entrenyable Boni

2010-02-08T14:44:00.003+01:00

Aquesta vegada Boni s’atreveix a presentar en escena un monòleg circense .
Tot sol damunt del escenari, bé, tot sol no, acompanyat del seu “alter ego” i entre bastidors, fa un repàs reflexiu, emocional i simpatic de la seva carrera i de les seves vivències abans de sortir a escena.
Boni, no deixis de llançar les maces mes amunt.

Luska.

II Fòrum Social Català

2010-01-31T20:57:00.002+01:00

Llibertat Amadeu Casellas

2010-01-24T14:37:00.004+01:00

L'Amadeu Casellas ha ha estat recentment 99 dies en vaga de fam i cap mitjà de comunicacio s'ha fet ressó d'aquesta noticia. Si els mitjans callen parlen les persones. Cuando se oye gritar libertad, mejor prestar atención, mejor escuchar, descubriras las injusticias de la justicia. Sino, como se entiende que el Millet no haya pisado la carcel, y al paso que vamos, no la pise. Luska.

Cante templado

2010-01-23T17:46:00.002+01:00

La actuación del cantante "Salaito" abre una nueva etapa entre el taller de musics y el Bido de 9 barris. Ambas entidades acaban de firmar un convenio de colaboración con el que pretenden consolidar la programacion de creadores musicales.

El cante templado y pausado de "Salaito" acompañado de la excelente guitarra de Juan Ramon Caro, hicieron disfrutarde una velada de Buen Cante Flamenco.

Luska.

Compromis Literari

2010-01-09T16:12:00.002+01:00

Manel Ladrón es la persona que amb voluntat i compromís ha aconseguit que la literatura, la poesia i la interpretació, estigui present a l’activitat de l’Ateneu 9b. Actualment continua col•laborant en el consell de redacció de la revista i amb aquest blog penjant les seves poesies carregades de compromís literari. Gracies Manel.

Luska.

Ens veiem al LIMBUS.

2009-12-23T21:48:00.004+01:00

A ritme de tuba pausada, durant hora i quart pots introduir-te al LIMBUS circense de tres pallassos. En aquest espai van reben la visita de una malabarista, un acròbata i una trapezista.
Entre tots et provoquen el riure i t’atrapen en un mont poc terrenal.Luska.

Aminetou Haidar, gracias por todo

2009-12-22T18:30:00.002+01:00

Dos coronas aprietan contra sí una flor casi agostada.
Son coronas reales, no ficticias, pero lacayas.
Haidar vive, ansia, cree…. y planta cara morena y descubierta.
Haidar es firmeza y determinación; hace tiempo,
Casi cuarenta años de engaño, castigo injusto y mala ceguera.
Los tuaregs no son marroquíes, ni los bereberes;
Son ellos, propios, seguros de si, maltratados
Superando siglos de esclavitud medieval.
Ahora, es el hecho mas importante que circula
En este agonizante año que va esfumándose.
Haidar Animettou, tus vísceras se destrozan,
Pero vences dia a dia mientras te vas muriendo;
Y contigo, hasta tus hermanos, tus hijos, el mundo
Vencen también a los opresores, a los barbaros, a los depredadores,
a los débiles de voluntad a los bárbaros de la violencia.
El feminismo mas paradigmático hoy
Eres tu, valerosa mujer la que consigues
Que el mundo prodigie un gran salto adelante,
Una ofuscación de los ofuscados,
Una derrota de los que siempre parece que ganan.
Ni siquiera las dos coronas protagonizan na de na;
Es esa tenebrosa y escalofriante masa nocturna,
Ese titanic amenazador pegado al gigantesco iceberg
Que amenaza para destruir, aplastar;
Y se llama Agadir; y lleva el sello U.S.A.
Es ese que, indiferente a la vida, a la muerte, a la justicia,
No negocia jamás. No quiere.
Manel Ladron.

Produccions propies de circ

2009-12-07T13:34:00.004+01:00

Dedicado a Quim Pallars. El es de los que me decía que los espectaculos se crean para que la gente los pueda disfrutar y sufrir. Un espectaculo que no tiene oprtunidad de "rular", es como una joya metida en un joyero, no luce. y lo que es peor, los artistas no pueden vivir de su trabajo. Luska.

Sorpresa Experimental

2009-11-14T23:15:00.003+01:00

Disfrute total en el concierto del 20è aniversari de G33G records (sello discografico independiente de barcelona) todo un lujo el poder contar con el piano de Pascal Comelade y Enric Casasses con sus poemas "molt de la terra".

No debe ser facil hacer de técnico de sonido con un grupo como este, ritmos experimentales, minimalista y anárquicos, pero encuadrados perfectamente en el piano de Pascal y los pòemas de Casasses sin olvidarme de Pep Pascual y sus andróminas sonoras.

Luska

blues en directo.

2009-11-07T20:09:00.004+01:00

La misma noche que las asociaciones Capibola y el Bido de 9barris estrechaban su relacion, con la firma del convenio que les servirá para seguir colaborando mutuamente. Esa misma noche, Lone Rhino Club nos ofreció un concierto de los que te hacen moverte al ritmo de blues. Julio Lobos a sus 50 años demostró estar a tope con la armónica y con su voz amplificada de vez en cuando con un megafono. Todo un espectaculo. Por cierto enhorabuena por el premio BUTACA. Luska

pandemia?,si, pero de chorizos

2009-10-14T13:57:00.002+02:00

Desde la indignación, algunas reflexiones sobre el tan cacareado "caso Millet"

Las administraciones de izquierdas deben de proponer cambios al modelo de gestión cultural.

luska

Peti qui peti

2009-10-13T19:07:00.002+02:00

A espera de cómo quedara la transposición de la Directiva Europea 2007/23/CE del Parlamento Europeo a la Legislación Española y Catalana, sobre la puesta en el mercado de artículos pirotécnicos. Y en donde se garantice la seguridad y salvaguarde el patrimonio de las distintas manifestaciones festivas de cultura popular y tradicional con uso de material pirotécnico, Rosa Morales del Grup de Foc de Nou Barris, nos comenta su opinión.

luska.

Causas Comunes

2009-09-28T20:19:00.002+02:00

Con este enunciado tan sugerente se realizó en el Ateneu 9b el pasado 27 de septiembre, un interesante encuentro. Las fechas eran complicadas, ya que en plenas Fiestas de la Merçe en donde Barcelona se tira a la calle, programar es como poco, arriesgado.
Pero tanto la charla y presentación del proyecto “voces rebeldes”a cargo de la fotógrafa Oriana Eliçabe , como el concierto fueron de fabula. Con un público animado, l@s raper@s supieron transmitir con sus rimas lanzadas a gran velocidad, las realidades de Venezuela, Senegal, Cuba, Argentina y Catalunya.
Jóvenes con una gran fuerza y gran discurso, obligaban a estar bien atento para captar sus mensajes.
Luska.

Para Izquierdosos y Circenses.

2009-09-15T18:44:00.002+02:00

Leo Basi, uno de los actores mas provocadores, transgresor y anticlerical donde los haya, alejado del cronista marciano, presenta en la sala Villarroel de Barcelona un espectáculo bastante especial, impactante.
Leo, sufre una transformación en otro Leo más nostálgico y emocional. Pasa de ser un portavoz del discurso anticapitalista mas radical, y de proponer gestos revolucionarios, a recordar la época de la primera guerra mundial como el periodo en donde se enterraron las utopías. Se enfunda en el personaje de “payaso blanco” para recuperar la magia del circo. Recuerda a sus antepasados circenses como máximos exponentes de la magia y de las utopías.
Acabando con una declaración de principios de sus deseos. Un mundo menos violentos, mas creativo, respetuosos con la naturaleza, mas pacientes menos mentirosos.
Tot plegat molt recomenat per “izquierdosos i circenses”. Luska.

Escola Juvenil de Circ. Fi de Curs 2008/09

2009-08-21T13:18:00.003+02:00

Escola Popular de Teatre del ateneu9b

2009-07-03T12:23:00.003+02:00

Mario Benedetti

2009-06-16T19:37:00.006+02:00

Quiero participar en la ola de agradecimientos, húmedos del llanto, hermosos
de la dulzura de su voz.
En la lectura de sus poemas, encontraremos ilusión y esperanza.

Luska

Para escuchar audio,

clicar aquí

Conexions Màgicas

2009-03-30T22:20:00.006+02:00

Literatura, musica, harmonia, records i emocions. L’harmonia de la narració literària acompanyada d’una musica plena de sentiments, amb els records de la represió franquista a Galicia.
Tot això es va poder trobar en una d’aquelles nits de divendres a l’ateneu, en la especial presentació del llibre: “Los libros arden mal”de Manuel Rivas.
Ara entenc perquè em va costar tan llegir aquest llibre. Una contundent narrativa plena de personatges cada un mes peculiar, que apareixen i s’ encadenen necessitant tot el “carinyo” que el seu escriptor els hi va dedicar.

luska

Vivir el Blues

2009-03-17T21:38:00.009+01:00

La Escola de Blues de Barcelona es una iniciativa de Capibola, una asociación sin ánimo de lucro cuyo objetivo es la difusión del blues en los más diversos entornos sociales. Se trata de un proyecto que pretende ir más allá de la enseñanza reglada, buscando la implicación de un amplio abanico de público interesado en aproximarse a la cultura blues, de forma que en un plazo corto de tiempo conozca los rudimentos de un instrumento y pueda participar en ‘jam sessions’ en directo con otros compañeros de la escuela.

Luska

El proyecto se puso en marcha en el año 2008 y cuenta con diez talleres dirigidos por músicos profesionales seleccionados entre los más virtuosos y relevantes de Barcelona en cada instrumento: piano, trompeta, saxo, bajo eléctrico, guitarra, slide guitar, batería contrabajo, armónica y voz.

Los alumnos de esta escuela, pionera en su género en España, reciben clases sobre conocimientos del lenguaje del blues, lecciones para tocar el instrumento elegido y clases prácticas para tocar en combos en directo con otros alumnos de la escuela. Las actividades docentes se complementan con clases especiales y conciertos a cargo del profesorado y otros músicos profesionales de Barcelona. Estos conciertos, dirigidos de forma expresa a los alumnos de la escuela tienen una vocación aperturista y se celebran en varias ubicaciones de la ciudad entre las que destaca el histórico Honky Tonk Blues Bar.
La asociación Capibola es también la entidad organizadora de l Festival de Blues de Barcelona y una serie de iniciativas como las Nits de Blues, y Los Picnics de Blues, pensados para facilitar el acercamiento a este género del más diverso tipo de público.

Debate sobre la gestion cultural

2009-02-11T23:43:00.005+01:00

El pasado 28 de febrero volvimos a reunirnos un buen número de amigos del ateneu 9b, con la voluntad de continuar con este proceso de reflexión sobre el papel de la Asociación Bido, la dinamización de la asamblea del ateneu e ir definiendo los espacios de gestión y participación.
El próximo 21 de marzo pretendemos llegar a las conclusiones de este proceso. Convencidos y confiados de que va a servir para fortalecer la estructura de participación y decisión en el Ateneu Popular 9B.
Gracias a tod@s

Saludem al 2009

2009-01-24T21:59:00.002+01:00

Saludem al 2009 acomiadant pràcticament gener. amb la sensació que el temps passa molt a presa. Em vist amb impotència i ràbia els atacs demolidors i sense pietat dels Israelites massacra'n als palestins. I al mateix temps la resposta al carrer davant de tanta injustícia. Afortunadament les associacions de 9 barris, es posant en marxa desprès del període nadalenc: la coordinadora cultural amb la organització del carnestoltes, la coordinadora d'entitats amb una llista de temes a discutí amb el districte, Nou Barris Acull i el seu festival de sopes, els pygmeos revoltosos i les seva jornada reivindicatives, aquest any destinades a donar sopor a les associacions que treballen per una mort digne. Per cert aquest gener també em acomiadat una d'aquelles persones que formen part de la consciencia col·lectiva i la historia de nou barris. Hasta siempre Pilar.Veiem com la llista del atur es va inflant i hores d'ara no sembla tenir fi . i com s'inflen també les arques dels bancs de milions de euros, sense que aquest reaccionin positivament. Un no es pas d'aquells que confien massa en els líders i des d'aquesta incredulitat i desconfiança, e de reconeixia que també estic il·lusionat i desitjos de que l'Obama sigui capàs de complí la meitat del que a promès, si mes no ja a fotut fora a Bush.
Tornant a casa nostra, saluda la configuració del recent escollit consell de del arts, però pendents de veure el seu funcionament.

oniricus

2008-12-30T14:52:00.005+01:00

El temi't numero 13 (pel supersticiosos) no va ser un problema perquè Brian Mongard y el seu equip d'artistes es llancessin a la aventura del circ d'hivern a l'Ateneu. I ens presentessin aquest ONIRICUS, i la seva maquina de fer somnis.

No sabem si es la mateixa maquina que van fer servir el Circ Ozó per posar en marxa un nou circ a Catalunya. Des d'aquí volem desitjar el millor del futurs al Oleh Mihal, Ricard Panadès i Enrico Tomba, amb el seu ICARI.

També saludem la proposta del Circ de Nadal a La Vela, on amb una idea original de LOS GALINDOS amplien l'oferta circense a comarques amb el seu CAPGIRAT.

Benvinguts, un anys més, al Circ d'Hivern de l'Ateneu Popular 9 Barris.

2008-12-29T23:40:00.003+01:00

El Circ d'Hivern és una producció de l'Associació Bidó de Nou Barris, gestora de l'Ateneu, de la qual us presentem la tretzena edició.En aquets tretze anys han pasat pel nostre Circ d'Hivern un centenar d'artistes, diversos equips de direcció i de tècnics, millers d'espectadors d'arrreu i un bon grapat de col.laboradors sense els quals això no hagués estat possible.La nostra voluntat ha estat, des del començament, oferir una plataforma d'experimentació artística, des de la professionalitat, la seriositat i, per damunt de tot, el carinyo.Quan, des de Bidó de Nou Barris, una Associació sense ànim de lucre, vam apostar per la producció, va ser volent traslladar també a aquesta vesant de la cultura els valors que ens han empés, des de fa més de trenta anys, en el projecte Ateneu Popular 9 Barris i que són : la participació activa, la transparéncia en la gestió, la independència, el treball des del respecte i el consens i la diversitat. Per què nosaltres sempre hem entés la cultura com a una eina de transformació social; una transformació que ha de començar pel nostre territori més proper.Amb una clara voluntat d'equipament cultural de ciutat, l'Ateneu Popular 9 Barris fa cultura des de la proximitat i des del territori; un territori cada cop més plural i divers, com cada cop més plurals i diverses han de ser les línees de treball dels projectes socials.La riquessa artística i la força social que aporten aquestes diversitat i pluralitat és un dels millors capitals de projectes com l'Ateneu. Encara que costi d'entendre des de visions encorsetades, la realitat és ben visible cada dia entre aquestes quatre parets; únicament s'ha de voler veure-la. La permanència en el temps ens dona la raó en la nostra manera de fer: ho senten, senyors polítics?El nostre és un model de gestió exportable a d'altres llocs, d'altres espais.Volem agraïr la complicitat de tots vosaltres en aquest projecte i esperem seguir comptant amb tots i totes en el camí del circ, un circ que nosaltres entenem com a eina de transformació social.Salut i Circ!!!Associació Bidó de Nou Barris.20-12-08

Nou Barris Acull

2008-12-17T10:54:00.004+01:00

El 29 de novembre es va realitzar en el Centre Cívic de la Ciutat Meridiana, la trobada de les associacions que formem part de la Xarxa Nou Barris Acull. Malgrat del matí fred i plujós, la sala estava plena i Eva Fernández, antropòloga i presidenta de la FAVB, es va encarregar de donar inici a les jornades amb una xerrada amb el titulo, cap a on van els nostres barris?, amb la qual es van provocar nombroses intervencions que mostraven la quantitat d'interès i dubtes que tenien els participants.
A continuació dividits en grups de treball es va poder opinar sobre aquelles qüestions que són més visibles en els nostres barris: la major diversitat cultural, l'augment de la població juvenil, els diversos usos de l'espai publico, etc.
No mes destacar: la necessitat del treball conjunt entre les associacions i la intervenció de les administracions en tots aquests temes.
Va ser molt interessant i les conclusions les podeu demanar a http://www.9bacull.org/.

De les xemeneies de Sant Adrian a la Guineueta, passant pel Ateneo

2008-11-28T18:44:00.001+01:00

El passat 23 de novembre finalitzo la consulta popular en Sant Adrian. Els participants van ser 2.597 vots, dels quals 2.135 van votar a favor del manteniment en peus de les xemeneies que pertanyen a la companyia elèctrica.
La participació va ser baixa, però sens dubte que aquests ciutadans han demostrat tenir interès pel passat, present i futur de la seva ciutat. Em temo que els propietaris del terreny no valorin igual aquesta voluntat i solament pensin en aquests 65.000 mtrs quadrats i mes, en primera línia de mar, un autèntic caramel especulatiu.
Encara confio que des de l'Ajuntament mantingui aquesta voluntat política de dissenyar un projecte urbà on no desaparegui de la seva arquitectura urbana un símbol tan important del passat industrial i productiu, no simplement d'aquesta ciutat, sinó de tota l'àrea metropolitana de Barcelona.
I per a no oblidar una part important de la nostra memòria històrica, no perdre-us l'exposició “BARRAQUES La Ciutat Informal”, en el Museu d'Història de Barcelona fins al 22 de febrer del 2009.

Voluntat política és la qual també deu mantenir la Generalitat i mes concretament la seva Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació , per a seguir impulsant el Pla Integral de Circ per al qual es tenia previst una inversió de 2,4 milions d'euros el passat mes de març. I per a fer un seguiment del seu evolució, es van reunir les juntes de la APCC, l'escola Rogelio Rivel i la del Ateneu Popular 9barris, intentant elaborar propostes concretes en el terreny de la formació, creació i distribució de circ.

És molt gratificant veure com al Casal de Joves de la Guineueta no se'ls passa desapercebut la celebració del 25 de novembre com un dia per a reivindicar la necessitat d'implicar-nos tod@s en contra la violència de genera.

Salut i compromís amb la cultura.

Infobidó Octubre 2008 (2)

2008-10-24T10:24:00.002+02:00

Hola Bidonian@s:

Entrados ya en el otoño, y una vez iniciada la temporada en l’Ateneu, ya toca enviar este “info” para hacer un repaso de temas de interés:

Por la parte que os toca, decir que el próximo 29 de noviembre, se convocará la Asamblea de Socis, será por la tarde y ya concretaremos la hora. Esperamos poder diseñarla de manera que pueda ser mas dinámica.

Para esas fechas esperemos que el Circ d’hivern de este año “Orinicus” este bastante en marcha. En el que como cada año tenemos depositadas muchas ilusiones. Y En la medida de lo posible no perderos el Combinat de Circ de los días 1 y 2 de noviembre, dirigido esta vez por Marcel Escolano, una persona muy apreciada en esta casa.

Un mes antes, el 29 de octubre, nos volvemos a reunir la comisión de participación, y ahora ya con los documentos sobre la mesa, unos documentos bien interesantes y un buen trabajo de recopilación de las muchas y variadas opiniones de este proyecto. Ahora llega la hora de las conclusiones, y de las acciones a desarrollar.

Tras la última remodelación de la Conselleria de Cultura i Mitjans de Comunicacio de la Generalitat, estamos a la espera de una reunión para saber en que departamento estamos adscritos, nosotros queremos que se nos reconozca como un centro cultural de creación polivalente y de proximidad.

Lamentamos las formas de cómo están yendo las relaciones con Can Carreras, un proyecto de circo social en el que nosotros habíamos depositado mucha ilusión y nos hemos encontrado con una respuesta de la gerencia de Can Carreras, poco profesional.

“Reconocer el error es abrir la puerta que hace avanzar por el atajo del entendimiento, que es la antelación del éxito en toda relación humana. Enrocarse en él, es acelerar el fermento del desacuerdo y caer en la nefasta recesión mental de tratar de detener lo único que no se puede detener: el tiempo.”

Como podéis ver, sigue habiendo “de todo” por el Ateneu9b

Saludos a tod@s.

2008-10-13T19:34:00.003+02:00

D’allò mes bè.

A l'octubre van estar per Barcelona els Lucerneiros, membres de l'Associació Cultural Lucerna, gent que aposten per una Cultura sense censura. Van estar conjuntament amb un centenar mes de paisans en la tercera edició de la Foliada, el meu record mes afectiu per a ells i espero que ho hagin passat “’d'allò mes be”.

I si amb la foliada es donava la sortida en la programació d'ateneu 9b. Amb l'espectacle “una bisou pour Antonin Artaud” es volia animar als amants del teatre a participar en La Escola Popular de Teatre a l’Ateneu. I no van poder trobar res mes adient ja que Boris Daussa i Victor Carol es van entregar amb una representació plena d'expressivitat corporal, de veu i de so. Recorrent alguns aspectes una mica tortuosos del ser humà com la bogeria, la violència o la mutació genial d'un professor prepotent en un animal imaginari. La nuesa de l'actor i els seus personatges mes íntims, un final integrador i afectiu, en fi, un retrobament amb la creativitat del teatre. A més ,la Júlia del Solar directora de l’obra i professora de l’Escola de Teatre, ens va descobrir a Antonin Artaud, tot una troballa.

Per si fos poca cosa el dissabte van pogué gaudir amb un dels plats forts del Festival de Música Popular de Barcelona i un Diego Cortes acompanyat de Mª del Mar Fuentes. Aquest virtuós de la guitarra s’introdueix en el jardí dels sintetitzadors i sons pregravats i quan apareix la balladora tot es fa tangible, tot passió i taconeo. Per a rematar l'activitat en l’Ateneu el dissabte també s'havia convocat als amics i amigues que col·laboren en la programació, la cita va sortir d’allò mes be i van assistir unes trentena de persones voluntàries amb el compromís i amb la voluntat de passar-ho bé.

I això no ha fet més que començar.

Info Bidó Octubre 2008

2008-10-07T20:30:00.008+02:00

Hola bidoniad@s.

La temporada 2008-2009 tot just comença amb la mateixa energia i força de cada any. I és per aquest motiu que ens adrecem a tots els que durant aquests anys heu fet i continueu fent realitat les activitats de la programació de l’Ateneu col·laborant i donant un cop de mà cada cap de setmana.

Venir o participar com a voluntari sempre s’ha de fer des del compromís però també des de la comoditat i complicitat que sorgeix quan un se sent part d’un grup o col·lectiu amb inquietuds similars, així doncs, voldríem començar aquesta temporada amb una trobada el proper dia 11 d’octubre a les 18:30 hores.

La idea és poder comentar l’inici de la programació i plantejar la forma com ens organitzem de cara a facilitar les tasques que desenvolupem.

A més voldríem aprofitar per fer una visita als nous espais de l’Ateneu construïts a la primera fase de les obres d’ampliació de l’Ateneu. Tot i que les obres més importants, les de la segona fase, encara estan pendents de començar el proper any.

Com no podia ser d’una altra manera en aquests encontres, acabarem amb un pica-pica i, el que vulgui, podrà veure l’espectacle de flamenc del Festival de Música Popular de Barcelona de Diego Cortés i Mª del Mar Fuentes a les 22h.

Cal confirmar assistència – 93 353 95 16 - (tant per a la trobada com per a l’espectacle posterior).

Info Bidó Setembre 2008

2008-09-25T18:53:00.000+02:00

Ya en septiembre, el mes del "reentré" para casi tod@s. Un mes de mucha actividad festiva , cultural y también reivindicativa.

Empezando con la cita en Tárrega en donde este año el Ateneu no participa con espectáculo pero si como espectadores, esperamos que Sonia y Guillem de produccion nos traigan su crónica.

El BAM y las Festes de la Merce, que agitan la ciudad durante unos días.
Hemos podido disfrutar una vez más de la magia del Cirque du Soleil y del Festival de Blues de Barcelona realizado en nou barris, gracias a la gente de Capibola.
Si salimos a comarcas debemos felicitar al 20 aniversario del Festival de Música Viva de Vic.

No nos queremos olvidar de Ruben, brutalmente agredido en Barcelona, ni de sus agresores y denunciar le existencia de bandas fascistas. Al igual que recordar la necesidad que tiene Barcelona de espacios destinados a la practica de actividades creativas y culturales. También legitimar los locales de la calle Méjico.

La III Foliada está en marcha y la visita de 150 exponentes de la cultura gallega esta garantizada al igual que su música y gastronomía, todo ello el 3, 4 y 5 de octubre fechas en las que daremos por inaugurada la temporada en el Ateneu 9b.
Por ultimo en esta agenda tan apretada, mencionar la fecha del 11 de Septiembre, fecha que simboliza y mueve muchos sentimientos a veces excesivamente banalizados, a veces excesivamente utilizados.

Un buen mes para comenzar.

Saludos.

Info Bidó Julio 2008

2008-07-24T18:48:00.006+02:00

Hola bidonian@s.

A las puertas de vacaciones (para quien las tenga) y en medio de esta psicosis colectiva economicodesacelerada, que para entendernos se traduce en buena manera en congelar sueldos y despedir trabajadores. Desde el Bido queremos haceros llegar algunas cuestiones del nuestro día a día.

Participación que no falte.
A mediados del mes de junio hicimos unas jornadas de participación, dinamizadas por EIDOS, en las que pudimos exponer la opinión de cada un@ de los asistentes, respecto al proyecto del ateneo. la idea mas compartida fue la de fomentar la cohesión interna y el conocimiento mutuo mediante actividades conjuntas.

Respecto al plan de participación, decir que contaremos además de las conclusiones de estas jornadas con la diagnosis realizada por EIDOS y el informe con el volcado de las encuestas hechas en el ultimo circo de invierno. Tres documentos que nos posibilitaran realizar unas conclusiones mas especificas respecto a la participación en el ateneo9b.

Las obras que sufriremos.
Respecto a este tema comentar que el distrito va a iniciar ya el proceso concursal de licitación de las obras. Y cuentan en su mesa con las demandas necesarias para que la actividad del ateneo se vea paralizada lo menos posible. Siendo concientes también de que no podremos mantener el toda la actividad, durante el periodo de obras.

Actividad junio-julio y circo.
En estos meses en el ateneu, la actividad es básicamente la realización de los finales de curso de las escuelas y talleres de circo y de alquiler del teatro para academias o gimnasios. Las representaciones de los finales de curso son en buena medida el resultado del trabajo realizado por todos de una manera o de otra. Poniendo de relieve el buen nivel de calidad del profesorado y aprovechamiento de los alumnos las escuelas y talleres de circo. Decir también, que en la taula de formacio de circ abierta, entre la Gene, la APCC, la Rogelio y nosotros. Se va constatando la imparable regularización del circo en nuestro país.

Las cuentas que nos atormentan.
En este tema comentaros lo preocupante de la situación económica. Decir que en el 2007 acabamos con perdidas. y que estamos realizando un trabajo conjunto entre todas las áreas para buscar formulas de reajuste presupuestario para el curso 2008-2009. Todo ello sin olvidarnos de lo que comentábamos al principio de, esta psicosis colectiva economicodesacelerada, que nos sitúa un panorama como menos complicada.

Deseamos que paséis unas buenas vacaciones.

¡¡Nos vemos en Septiembre!!

2008-06-06T21:11:00.005+02:00

PRENDRE PART

Des dels orígens de la recuperació de l’antiga planta asfàltica com espai cultural fins ara, un dels elements fonamentals del discurs i de la pràctica de la gent que ha fet funcionar l’ateneu ha estat la participació directa per la transformació i millora de la realitat i alhora la cerca de la implicació del màxim nombre possible de persones en el projecte, en la seva definició i en la seva execució.

De fet, avui, a l’Ateneu coexisteixen un munt d’actors diferents, amb expectatives diferents i amb relacions diferents. És la interacció d’aquest conjunt d persones el motor que manté viu i actiu el projecte. Artistes individuals, companyies de circ, usuaris d’espectacles i altres activitats, grups que utilitzen els espais, tècnics, personal contractat, membres de l’associació Bidó, responsables de la Junta Directiva són alguns dels diferents “rols” que podem trobar en l’ateneu.

SENTIR-SE PART

Entenem la participació com una manera de sentir-se part d’un projecte comú, cadascú des del seu discurs, des del seu punt d’interès, des de la seva manera de veure les coses, però amb un mateix objectiu: fer que el projecte funcioni i millori.

Un projecte de les característiques de l’ateneu, molt connectat amb la realitat social, necessita mitjans per copsar els canvis d’aquesta realitat i adequar les seves activitats i la seva organització a aquests canvis.

Amb el pla de participació pretenem millorar la nostra capacitat interna d’organització i gestió i, alhora, dissenyar els canals més òptims per afavorir la màxima implicació del màxim nombre de persones en el projecte.